Les solanàcies són una família de plantes herbàcies amb flor que donen com a fruit, entre d'altres, les tomates, les patates, els pebrots o les albergínies.
Aquest estiu, a casa, n'hem menjat moltes d'albergínies, sobretot llescades i cuites a la planxa i, a vegades, cuites al forn amb formatge per sobre. Que bona que és l'albergínia, a la planxa, escalivada, al forn, a la cassola...
L'albergínia també em transporta a Cantallops, i em recorda les que feia la meva àvia Juanita, fregides amb all i julivert i acompanyades amb llesques de pa torrat. Una autèntica delícia!
L'albergínia no només em transporta al passat amb un raig d'oli de nostàlgia, també és tradició de present i futur, una tradició gastronòmica i familiar relativament recent, i que confio que sabrem preservar durant anys, molts més anys; amb l'albergínia l'extensa família Canyigueral Viñals de Sarrià de Ter donem la benvinguda a la tardor, des de fa 13 anys, amb l'"alberginiada".
L'"alberginiada" no deixa de ser una trobada familiar com qualsevol altra, amb la característica que aquest dia tots els plats, o la majoria, han de tenir l'albergínia entre els seus ingredients. Encara ens sorprenem tastant nous plats fets amb albergínia, i naturalment gaudim, com el primer dia, dels que també es repeteixen cada any, o quasi cada any.
La trobada també és un homenatge a l'avi patern de la Sira, i és un motiu més per trobar-nos a l'aire lliure quan el principi de la tardor encara ens permet gaudir-ne; la propera trobada familiar ja serà, avançada la tardor, amb l'escalfor de les castanyes.
Les festes i tradicions marquen els calendaris familiars i l'"alberginiada" ja és una cita ineludible, i esperada, no només per gaudir de la companyia de la família, també per assaborir aquest fruit carnós que tant abunda a l'estiu, i que tant de joc dóna a la cuina.
Visca l'albergínia!
Visca l'alberginiada com a trobada familiar. Que bones que són les albergínies! A la llista d'albergínies hi afegiria l'enfarinada i la truita d'albergínies ...
ResponElimina