Una, grande y libre

La recepta de la dreta espanyola és molt clara: "una, grande y libre". Aquests darrers dies el Partit Popular li està traient la pols al lema franquista per actualitzar-lo als nostres dies i fer-ne cavall de batalla electoral, espero que no estrella i guia de govern. 

"Una", insisteix un (cada vegada més) desbocat José Maria Aznar, que vol que els catalans fem com ell i parlem el català (només) en la intimitat, o ni això. 

Una nació, una llengua. No és que vulgui esmicolar qualsevol idea o pretensió d'estat plurinacional, la vol aniquilar, i que les altres llengües, especialment el català, esdevinguin folklòriques, o ni això. 

Aznar sentencia i Casado i el seu Partit Popular aplaudeixen amb les orelles i en fan credo... La dreta espanyola, de nou, lluny de moderar-se i marcar distància amb la ultra dreta, la festeja perillosament...

"Grande", traient pit del passat colonial, tergiversant la història i re escrivint-la si cal, replicant ara el Papa Francesc, endolcint després el franquisme, com si només per enaltir-la la grandesa d'Espanya, si Espanya mai l'ha tingut, pogués tornar... 

Fer més gran Espanya re centralitzant competències, esborrant l'estat de les autonomies, repintant el mapa polític d'un sol color.

"Libre", no "como el ave que escapo de su prision" que cantava Nino Bravo, sinó la llibertat que predica i practica la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que s'assembla molt a la llibertat d'Aznar amb el vi.

Una Espanya "libre", com pregona Pablo Casado, de la justícia europea, que fa més nosa que servei, al servei d'una Espanya que enyora l'autarquia de quan Europa, i el món, miraven cap a un altre costat.

"Una, grande y libre", aquesta és la recepta de la dreta espanyola, amb un Partit Popular en plena regressió.

Aquest patriotisme ranci està en auge, que qui sigui ens agafi confessats!