dimecres, 27 d’octubre del 2021

Bricoheroes


Hem de poder riure, poder fer humor, de tot i de tothom; riure és un indicador de salut, de la salut física i mental (no fer-ho mai és perjudicial per a la salut), l'humor ho és de la salut democràtica.

Hem de poder riure de tot i de tothom, però no de qualsevol manera, perquè sí, amb el riure i l'humor també hi ha "peròs". I qui diu "peròs" diu límits, normes, línies vermelles o, simplement, codis. I són codis, moltes vegades, més ètics i morals que estrictament jurídics, que també n'hi ha, i són també un indicador de qualitat democràtica.

Aquests dies un (per a mi) desafortunat gag dels Bricoheroes ha encès Twitter i ha revifat el debat, sempre necessari i mai acabat. I segurament és així, també, com anem configurant les líquides fronteres de l'humor, que ahir eren unes, avui són unes altres i demà veurem quines seran, i siguin quines siguin segur que seran diferents.

El que ahir ofenia avui ja no, i viceversa, perquè els valors i la sensibilitat canvien, i si abans no es gosava fer humor de la monarquia, i avui sí, avui no es fan bromes que abans es feien, i que ara ens sonen, per exemple, terriblement homòfobes, masclistes o misògines.

Ja ho sabem que l'humor té uns límits, i qui més qui menys alguna vegada els hem traspassat: qui no ha fet, alguna vegada, una broma o comentari passat de voltes, desafortunat? La llibertat d'expressió no és sinònim de dir el que vulguis a qui vulguis de qualsevol manera, perquè no totes les maneres són vàlides. Tampoc es pot dir el mateix a tot arreu; és diferent el bar del Parlament, que l'hemicicle del Parlament, és diferent un mitjà públic que un mitjà privat, és diferent...

Ja ho sabem, ja ho hem viscut. Al final arriba un punt que no cal riure-li totes les gràcies al graciós de la classe... Ho fèiem a l'escola, ho fem a la vida perquè, si bé hem de poder riure de tot i de tothom, no totes les gràcies en fan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada