La demolició de Colom

Cristòfor Colom ha de ser motiu d'orgull, o de vergonya?

És indubtable que ha estat motiu d'orgull durant segles, d'aquí que s'hagin alçat estàtues en el seu honor, com la que corona una imponent columna a Barcelona, i tantes altres al continent americà.

També ha estat motiu de vergonya, fins i tot rebuig, d'aquí que algunes d'aquestes estàtues, especialment algunes del continent americà, hagin estat enderrocades o decapitades com a mostra de rebuig del que representa: colonització, extermini, genocidi...

Dies com avui haurien de promoure, sobretot, la reflexió i la crítica, la revisió històrica i, perquè no, la conciliació i reparació entre pobles. És evident que caldria evitar celebracions arcaiques que, impregnades de superioritat moral i d'una nostàlgia amb regust a naftalina d'un passat gloriós, només es fixés, i enaltís, la conquesta.

Aquest estiu em va agradar llegir l'article, publicat al diari El País, "¿Y si Colón no hubiese descubierto América?", arran de la publicació del llibre América hispánica, de Borja Cardelús. El llibre reflexiona sobre les diferències entre la colonització espanyola d'Amèrica i la d'altres països europeus:

"La idea, acertada o no, que sobrevuela la obra del ensayista es que de las posibles naciones descubridoras de América, la mejor fue la española, nación o imperio que no trató las nuevas tierras como factorías de las que extraer un enorme beneficio económico (Reino Unido), territorios que permutar por otros en Europa (Francia), minas y parajes naturales que explotar hasta su agotamiento (Rusia), esclavitud generalizada (Portugal), sino como parte de una misma España en expansión."

No es tracta de relativitzar la conquesta, tampoc excusar-se en què podria haver estat pitjor; es tracta de reconstruir un relat històric que permeti reparar danys, que n'hi va haver, i valorar el que, malgrat tot, aquest fet, com tants altres, va aportar de positiu.

Cristòfor Colom ha de ser motiu d'orgull, o de vergonya?
La pregunta a aquesta resposta, en tot cas, no hauria d'estar condicionada segons si defensem que Colom era català, o no. Coses de país petit...

Fins a dia d'avui l'estàtua de Barcelona segueix coronant la imponent columna i els coloms, i altres aus, segueixen defecant-hi a sobre, qui sap si per justícia poètica.