Les cites dels llibres. "Girona ara i sempre. Una crònica", de Narcís-Jordi Aragó

Avui, diada de Sant Narcís, és festa grossa a Girona!

Entre el brogit de les Fires avui es farà, com és tradició a l'església de Sant Feliu, la Missa pontifical de Sant Narcís, un acte litúrgic de veneració del Sant Patró de la ciutat que històricament marcava l'inici de les fires i festes.

La basílica de Sant Feliu és l'església dels gironins i en dies com avui congrega el bo i millor de la ciutat; Just M. Casero va dedicar-li un Quiosc, a la diada d'avui, que finalitzava amb aquestes paraules:
"És tota la ciutat, que diu missa, el dia de Sant Narcís. Tothom té prou dependències personals, educatives, religioses, espirituals, amb el presbiteri. Ciutat levítica. De vegades, tinc la impressió que a Girona no es podia ser lliurement ateu ni lliurement cristià. Avui acabo de sospitar que encara serà aixi per molts anys."

No és aquesta, però, la cita que avui volia destacar, sinó una de les moltes que formen part d'un altre dels llibres imprescindibles de la ciutat, "Girona ara i sempre. Una crònica" (Diputació de Girona, 1982), escrit per un dels seus més il·lustres ciutadans, Narcís-Jordi Aragó. Quin luxe descobrir la ciutat, per a propis i estranys, de la mà d'una de les seves veus més autoritzades.

En el capítol dedicat als rius, i sota la reproducció d'una pintura de Roca i Delpech de les cases de l'Onyar, rere de les que destaca l'espigat campanar, Aragó hi situa aquestes paraules d'un altre il·lustre gironí:

"Per damunt de la cimbellada grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i gabiam, el campanar de Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot somiador." Joaquim Ruyra.

Avui, per uns moments, l'església de Sant Feliu serà l'epicentre de les Fires de Girona i fins i tot semblarà més gran i més alta que la imponent Catedral, que per Sant Narcís se la mira de cua d'ull.