Estic per cometre un crim

Estic per cometre un crim, un crim d'aquests escandalosos, dels que desperten l'interès dels grans periodistes de successos com Tura Soler, Maika Navarro o Manu Marlasca.

Reconec que no sé com m'hi posaria, que a mi una simple ferida em fa molta impressió, i que no suporto veure el patiment dels altres. Potser per això, també, no he vist ni veuré la sèrie aquesta del calamar...

Tampoc tinc cap víctima, ningú a qui vulgui fer mal, ningú que vulgui que en prengui. Es pot cometre un crim sense víctimes?

Pel que fa a la localització, hi ha algun lloc, avui en dia, que no es pugui rastrejar? A més, el crim el cometria precisament per a que fos descobert i, sobretot, investigat.

Estic per cometre un crim només perquè m'investiguin. Aquest seria el veritable mòbil del crim. Que m'investiguessin a mi i, sobretot, que investiguessin els meus dispositius electrònics, especialment el telèfon mòbil i l'ordinador.

Fa dies que cerco un arxiu, ja no recordo si de text o simplement una nota en una aplicació, que sospito que deuria esborrar accidentalment, i no hi ha manera de trobar-lo. Però a la televisió he vist que, oh màgia, és possible recuperar missatges i arxius esborrats, fins i tot els que ens sembla que ja són irrecuperables, que hem perdut per sempre...

Ho he vist a la televisió, però no en una d'aquestes sèries de ficció on la policia científica treballa en laboratoris mig a les fosques, sinó en la sèrie on la realitat i la mort no entenen de sensibilitats...

Estic per cometre un crim només per a recuperar un document, però em sembla que serà millor que l'escrigui de bell nou. Aquesta deu ser la condemna per haver comès el crim, accidentalment, d'eliminar-lo al seu dia...