Si Mike Oldfield va publicar la seva obra magna, Tubular Bells, amb 19 anys, tres quarts del mateix va fer Mary Wollstonecraft Shelley amb Frankenstein.
La novel·la "Frankenstein o el Prometeu modern" és un clàssic de la literatura, obra de referència de la ciència ficció que ha contribuït a conrear el gènere de terror, creant una nou mite.
L'edició del llibre que tinc a casa (L'Esparver, 1985, 3a edició) està traduïda per Quim Monzó, que en una breu nota aclareix que la traducció és de la primera edició del llibre, publicat el 1818, i no l'edició de 1831, "revisada, però no tant per polir-ne l'estil, sinó per refinar, ensucrar i descafeïnar personatges i situacions." La novel·la, com el propi personatge, va ser reconstruïda...
El llibre també conté una cita literària, tant reveladora com inquietant, i que ja apunta alguns dels temes que tracta i qüestiona la novel·la:
"És que vaig demanar-vos, Creador, que de l'argila em modeléssiu home?Aquestes són preguntes que a vegades, segurament, també han ressonat en la nostra consciència, per poc que ens hàgim preguntat què hi fem en aquest món, i quin és el nostre propòsit... I com Frankenstein, també intentem encaixar-hi.
És que vaig sol·licitar-vos que m'aixequéssiu de la foscor?"
El Paradís perdut. John Milton.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada