divendres, 12 de febrer de 2021

Les cites dels llibres. "Girona grisa i negra", de N-J. Aragó, J.M. Casero, J. Guillamet i P. Pujades


L'any 1972 Edicions 62 publicava el llibre "Girona grisa i negra", escrit a quatre mans per a quatre periodistes de procedències diverses (Narcís-Jordi Aragó, Just M. Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades) que tenien en comú, entre d'altres coses, la vinculació amb el desaparegut diari Tele/eXpres, i també amb el setmanari Presència

A la contraportada del llibre, sota la breu ressenya dels autors, aquests presenten així l'obra:
"Hem escrit aquest llibre per ajudar i ajudar-nos a conèixer millor la ciutat, per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Si volem tenir una autèntica esperança de futur no podem pas creure en ditiràmbics discursos ni en noves o renovades promeses d'ajut, ni en més paraules de lloança o d'agraïment... I hem fet el llibre perquè tenim fe, fe autèntica en Girona..."

El llibre tenia la voluntat de repensar la ciutat i el territori, repassant-ne la història i projectant-ne el futur amb una mirada àmplia.

El llibre s'inicia amb una justificació: "Aquest llibre no té intencions dogmàtiques ni pretensions erudites. Només hem volgut resseguir la línia potser oblidada d'unes constants inalterables i escriure, a la seva llum, una possible crònica gironina d'aquests darrers anys."

Just a sobre d'aquestes paraules apareix una cita, una cita breu de Josep Carner:

"Girona grisa i negra, solemne i afinada,
conec el teu misteri i el teu immens dolor
..."
Aquesta cita és l'inici d'un dels poemes que Carner va dedicar a Girona, el sonet "L'amor de Girona", i això de negra en comptes de fosca, deuria ser una llicència dels quatre periodistes...

L'amor de Girona   
Girona grisa i fosca, solemne i afinada,
conec el teu misteri i el teu immens dolor:  
tens un amor, fa  segles, i mai ¡Oh, malanada,  
no has vist aquell que estimes, ton alt Emperador.

Tu cap al Nord inclines la faç; que ell no ha besada;
l'evoques amb recòndit i pacient fervor,
i en tos racons més negres d'ensomni, tal vegada,
penses que hi fou, miracle de l'obstinat amor.

Ton estimat és d'una majestuosa alçària:
per rei i sant té doble corona llegendària;
patriarcal impera sens torbació ni dany.

Son braç cavallerívol només pel dret fa guerra;
son ceptre és una alzina qui ha soplujat la terra...
I eternament esperes que vingui Carlemany!

No sé si l'amor de Girona, de la grisa i negra, o fosca, tant se val, o l'acolorida actual, és Carlemany, que sembla que mai la va trepitjar la ciutat ni seure a la cadira que duu el seu nom... El que sí sé és que, fins i tot grisa i negra, Girona m'enamora!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada