dimecres, 17 de febrer del 2021

Pablo Hasél

Foto: El Periódico

No tinc cap disc de Pablo Hasél, ni falta que fa! Tampoc he escoltat cap cançó seva, més enllà dels fragments que punxen els informatius... I no, de Valtònyc tampoc tinc, ni he escoltat res.

Personalment m'interessen més aviat poc la seva música i les seves lletres, ans al contrari tindria el meu Spotify farcit dels seus raps... És més, el poc que he escoltat de Pablo Hasél no m'agrada, tampoc el que he escoltat de Valtònyc; no m'agrada, ni falta que fa...

Menys m'agrada, però, que per cantar el que canten se'ls pugui empresonar o hagin de cercar l'exili; menys m'agrada la música i la lletra d'aquesta justícia lletraferida de pell fina que troba delictes a cada rima.

Que Pablo Hasél o Valtònyc desafinin, que no ho fan, passa, però no que desafini d'aquesta manera tan flagrant la justícia espanyola, perseguint lletres i piulades mentre fa l'orni cada setmana davant les reiterades exaltacions del feixisme, aquestes sí constitutives de delicte.

I aquest és el veritable problema, que la societat avança però una part de la justícia segueix ancorada en el franquisme assedegada i àvida de repressió... 

No tinc cap disc de Pablo Hasél, ni falta que fa, però la seva resistència ha servit per veure'ns, més que les costures, els preocupants descosits de la nostra millorable democràcia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada