dijous, 11 de febrer del 2021

A cavall guanyador...


Temps era temps, eren cinc els partits que solien participar en els debats electorals de els eleccions al Parlament, just els que tenien representació parlamentària: CiU, PSC, ERC, PP i ICV, o el que vindria a ser la centre-dreta nacionalista catalana, els socialistes, l'esquerra independentista, la dreta i els comunistes.

Ja fa anys que el mosaic polític català s'ha transformat en un trencadís, amb escissions a totes bandes, i avui per avui no només són més els partits polítics amb representació parlamentària, també més els que participen en els debats electorals; en el darrer d'aquesta setmana a TV3, que jo tampoc vaig veure, van participar-hi fins a nou partits polítics, i això que no hi havia el menystingut (o sobrevalorat?) PNC...

No sé si després del procés de dispersió d'aquests darrers anys, de fraccionament de les propostes polítiques, vindrà un temps de re-concentració, que això és com la llei del pèndol...

Sigui com sigui, amb cinc o nou partits als debats, el que no ha canviat, per part dels partits teòricament majoritaris, és la crida al vot útil, al vot que pot garantir, com a mínim, la representació d'aquella força política d'aquell territori al parlament. També s'apel·la al vot útil en el cas que, a banda de la representació parlamentària, permeti al partit en qüestió formar govern...

La veritat és, però, que el vot, excepte quan és nul, sempre és útil, fins i tot el vot en blanc, altra cosa és que puguem dir el mateix del partit i del càrrec electe que en fa ús, del nostre vot; d'aquí la importància de conèixer, abans de votar, quines són les intencions dels partits, tant pel que fa a les polítiques que defensaran, i desplegaran si són al govern, i quines aliances i pactes tenen previst fer...

És clar que les promeses electorals, massa vegades, se les endú el vent, i el vent també s'endú, massa sovint, la nostra memòria!

La utilitat del vot és un factor de decisió pel votant amb certa promiscuïtat electoral, però hi ha un altre factor que també entra en joc en plena campanya, i que s'alimenta de sondejos i enquestes: votar a cavall guanyador.

La nit electoral acaba proclamant vencedors i perdedors, i hi ha qui en aquest joc, si s'ho pot estalviar, prefereix no perdre. Al capdavall, si no guanyen els teus, o els teòricament més teus, com a mínim que guanyin els que finalment has votat! La qüestió és sentir-se vencedor, sentir que s'és part de la victòria...

El més curiós d'aquest fet és que, en la majoria d'ocasions, el debat és estrictament intern i personal, com el vot, que és secret i intransferible, però que ressona com un eco, de forma estrident, dins la nostra consciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada