dimecres, 24 de febrer de 2021

Casar-se en temps de pandèmia


Us he dit mai que m'encanten els casaments?
Del meu casament en tinc un gran record, i el recordo com un dels 5 dies més especials i importants de la meva vida!

Hi ha qui prefereix estalviar-se que el convidin en un casament, sobretot per no haver de pensar, ni pagar, en el vestit, el regal i en haver de fer un forat a l'agenda. A mi m'agrada assistir als casaments, és un bon motiu per a trobar-se amb familiars i amistats, per compartir taula, i naturalment per acompanyar els soferts nuvis!

Fins i tot, durant els anys que vaig ser regidor, faig oficiar alguns casaments, i això, en algun cas ja va ser triple carambola!

Aquest passat 2020 tenia un casament a l'agenda, el d'un company de feina, i com tantes altres coses, i tants casaments, la pandèmia, l'estat d'alarma i el confinament el van fer volar pels aires!

Buf, no voldria estar a la seva pell! Si un casament ja portava un elevat nivell d'estrès (de fet la pròpia organització és un entrenament / prova de foc per a la parella), ni m'imagino el que suposa ara, sumar-hi la incertesa de la nostra normalitat, posposant dates a cegues sense saber si a la prevista es podrà realitzar!

Aquesta setmana el sector, les empreses que es dediquen als casaments, han reclamat un protocol d'actuació que els permeti recuperar mínimament les celebracions; la caiguda de cerimònies ha estat brutal!

És clar que els casaments, en general, ja no són el que eren, i no ara, també abans de la pandèmia. Pot servir de mostra el mostreig de la meva família, dels cosins Casero...
De 13 cosins i cosines una mica més de la meitat ens hem casat, i d'aquests només 4 hem fet un casament a l'engròs, ja m'enteneu, amb tota la família!

Amb la situació actual aquests casaments a l'engròs són encara més complicats de fer, i no sé si, com amb la resta de celebracions, també caldrà canviar el model; per exemple en els enterraments ara l'habitual és que a la cerimònia hi assisteixi només la família més propera, i sense massa espais de vetlla el condol es dóna abans o després de la cerimònia, a peu de tanatori...

L'altre dia vaig parlar amb el meu company de feina; té nova data de casament i diu que farà tot el possible perquè puguem assistir-hi. Jo li vaig dir que no patís, que l'important és que es pugui casar com sigui, i que en tot cas el convit i la celebració ja la farem quan les condicions ho permetin, quan en comptes de cava puguem brindar amb Pfizer, Moderna o AstraZeneca!

Casar-se en temps de pandèmia té un punt èpic i heroic!
Visca els nuvis!

Cap comentari:

Publica un comentari