Coetanis de The Beatles, i pràcticament tan longeus com The Rolling Stones, The Kinks és un dels grans grups britànics de rock que van marcar, a principis dels anys seixanta, la música per sempre més.
El seu primer gran èxit va ser, l'any 1964, "You Really Got Me", i entre els seus grans èxits hi ha una cançó, publicada l'any 1970, que té non de dona: "Lola".
La cançó explica la trobada entre un jove i un travesti en una discoteca de Londres, tot i que el jove ingora en un principi aquesta condició de la "Lola", tot i que per poc que ballen junts la va descobrint:
"no sóc ximple, però no ho puc entendre
per què caminava com una dona
i parlava com un home..."
És clar que al final tampoc sembla importar-li massa, aquest detall...
"Doncs no sóc l'home més masculí del món
però sé el que sóc i m’alegro de ser home
i la Lola també"
La cançó diu quelcom ara un xic més acceptat a la nostra societat: "Girls will be boys and boys will be girls..."
Més enllà d'aquesta història la cançó va haver de refer un fragment de la lletra, canviant, per raons comercials, el "it tastes just like coca cola" per "it tastes just like cherry cola", ja que la televisió britànica va interpretar que la cançó contenia un emplaçament publicitari; hi ha, doncs, gravacions amb una versió, i gravacions amb l'altra...
De cançons amb en nom de Lola n'hi ha més, i segurament de seguida ens venen al cap l'havanera "La bella Lola" o la "Lola" de Pastora ("no me llames Dolores, llámame Lola..."), però jo avui em quedo amb aquesta genuïna i icònica "Lola" de The Kinks!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada