A diferència d'en Loquillo, que volia un camió, jo per ser feliç en faig prou amb una bona ració de faves!
I és que la felicitat a vegades, literalment, són faves comptades! I dic comptades perquè a casa només en mengem jo i, una mica, la meva filla gran...
No solen agradar massa, les faves, i sospito que a les persones que ens agraden, més que agradar-nos ens apassionen! Amb les faves no sol haver-hi terme mig: o les detestes o t'encanten!
No sé, jo les faves les trobo molt agraïdes, ja que combinen molt bé amb un munt d'aliments, i per mi la gràcia és que no n'hi ha cap que en dissimuli el seu particular sabor...
Ahir a casa vaig fer faves, i avui per dinar faré festa major! A vegades no cal res més, tan sols un punyat de faves comptades, i el que arrepleguem de la nevera i el rebost!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada