Penellons

Hi ha paraules que fan olor de passat, potser perquè avui, pel motiu que sigui, no formen part del nostre vocabulari quotidià; naftalina en podria ser un bon exemple, sobretot perquè als armaris ara hi posem més aviat saquets perfumats...

Hi ha paraules que fan olor de passat, i com (la) naftalina fins i tot fan olor de post guerra, per exemple penelló, paraula que solem associar, no descarto que manera desencertada, a la precarietat de qui els pateix.

No sé, la paraula penelló la posaria al costat d'estraperlo i de les "gomas" i "lavajes" de la cançó "Temps era temps" d'en Serrat... El cas és que, com fent un salt en el temps, ara tan de moda a les sèries de televisió, els penellons van fer-se presents en el nostre present de forma, ho reconec, sorprenent i inesperada, i alhora de forma totalment lògica, l'altre dia.

Per un motiu que ara no ve al cas, parlant amb una pediatra del CAP de les condicions de l'alumnat a les escoles i instituts, va dir-nos que no són pocs els casos d'alumnes amb penellons, i ho atribuïa a la fred que la mainada passa a les aules, al llarg de tota la jornada escolar, fent classe amb les finestres obertes.

I si bé és cert que que van ben abrigats, fins i tot amb mantes, segurament no n'hi van prou de peus, amb mitjons d'aquells sense canya i sabates poc adequades...

No sé si caldria que la mainada anés a classe amb peücs, o potser millor, ara que igualment no poden anar a esquiar, amb "descansos", una paraula que, per a mi, com els penellons, forma més part del passat que del present, per no parlar del futur...