Algunes vegades, quan comencem a llegir un llibre, no llegim directament i d'entrada el text de qui l'ha escrit, sinó un text breu, un fragment, una cita d'un text que l'autor o autora vol, per algun motiu (algunes vegades més evident que d'altres), que llegim.
Aquestes cites són un petit tresor, un regal que ens fa l'autor o autora, fent alhora un reconeixement explícit a l'autor o autora del text citat.
Ignoro si aquestes cites també formen part del debat de l'edició del llibre, i si tenen el mateix tractament, entre qui escriu el llibre i qui l'edita, que el títol o la portada...
Sigui com sigui a mi m'agrada trobar-me-les, que són com aquells curtmetratges que a vegades es passen abans d'una pel·lícula, i que en ocasions són més bons que la pel·lícula i tot!
Els divendres d'aquest 2021 aniran de cites, d'aquests petits homenatges que els escriptors i escriptores fan a les plomes que admiren, i que els i les lectores ens trobem gratament.
Per començar he triat un dels llibres que m'estic llegint, "Elegies" (Edicions de 1984, 2018) de l'arquitecte, poeta i escriptor Quim Español. El poemari que recull té tres parts i al principi de cadascuna d'elles té tres cites, i avui en comparteixo una de cada una de les parts:
"Molt aviat a la vida és massa tard." Marguerite Duras.
"En aquest gran dormitori - com un text taoista diu de l'univers -, el malson és l'única forma de lucidesa." Emil Cioran.
"No podrem mai, en el mar dels temps, tirar l'àncora algun dia?" Alphonse de Lamartine.
Sense desmerèixer-los, només faltaria, hi ha cites que bé valen un llibre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada