"No hi ha refrany que menteixi", diu el refrany, i tots, d'una o altra manera, tenen la seva part de veritat.
El refranyer és part de la cultura i, com la gastronomia, marca el pas dels dies, de les setmanes i dels mesos al llarg de l'any, fent-se notar especialment en dates assenyalades i abraçant, pràcticament, tots els àmbits de la vida: per a (quasi) tot hi ha un refrany!
No sé si dir refranys avui en dia fa antic, i poc modern, però els refranys, a la seva manera, parlen de nosaltres, dels nostres costums, i enriqueixen el que anomenem la "saviesa popular".
Formen part del nostre patrimoni i com a tals és important, sinó dir-los, com a mínim conservar-los! És per això que voldria acabar agraint a totes les persones que els mantenen vius, fent-los servir en el seu dia a dia, i a totes les persones que, d'una o altra manera, els recopilen i conserven.
Els refranys han estat, aquest 2020 que avui hem deixat enrere, un pretext per a parlar-ne setmana a setmana, cada divendres, i amb aquest epíleg, que es cola per un dia al 2021, en tanco la sèrie i aquest any els divendres seran per un altre tema, un detall, gens insignificant, relacionat amb els llibres... Això, però, serà a partir de la setmana vinent...
Per acabar un darrer refrany sobre el dia d'avui, Cap d'Any, i que, reconec, no convida massa a l'optimisme: "per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany"
Us desitjo, malgrat tot, us desitjo, sobretot, un bon 2021!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada