Trump, més piròman que bomber...

Hi ha qui ha definit l'encara president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, com un bomber piròman en relació a l'assalt al Capitoli per part de fervents (i peculiars) seguidors seus, primer animant-los i després fent veure que els convidava a marxar...

Em sembla que la definició no és del tot ajustada, ja que de bomber no en té res; més aviat va voler apagar el foc amb gasolina, reiterant i insistint en el frau electoral i donant suport als assaltants. Quina vergonya, quina barra!

Trump ha esdevingut un personatge patètic i s'ha acabat convertint, en aquest final de mandat, en la pitjor caricatura d'ell mateix. Fins i tot el seu (fins ara) fidel escuder, el vicepresident Mike Pence, se'n va desmarcar, i Trump ja el va acusar de no tenir prou coratge, i els seus seguidors de traïdor, demanant-ne fins i tot l'execució!

Sí que en devien tenir, de coratge, les persones que, amb una sorprenent (i preocupant) facilitat van assaltar el Capitoli oferint-nos unes lamentables imatges, senyal de fins a quin punt poden arribar els populismes, per més que tot plegat semblés una bretolada... No era una bretolada, sinó un atac contra la democràcia, hi ha qui diu que fins i tot un intent de cop d'estat!

L'assalt el va atiar Trump hores abans en el seu míting, i l'atia constantment quan piula posant en dubte el sistema polític i jurídic del seu país, quan sense pudor menteix i acusa sense proves, conscient que hi haurà qui, de les seves mentides, en farà la més absoluta de la veritat. Afortunadament les seves piulades incendiàries han acabat apagant el seu perfil a Twitter...

Així funcionen els populismes, així es van cuinant a foc lent gràcies als mitjans afins i a les xarxes, mentida a mentida, amb posicionaments extrems que no toleren el més mínim matís: amb mi o contra mi!

Podem pensar que part de la societat nord-americana està malalta, subjugada a la voluntat de Trump, encegada per la seva autoritat i poderosa figura, figura exaltada de forma messiànica, esdevinguda paradoxalment símbol del contrapoder; podem pensar que, com els romans als ulls dels gals, estan bojos aquests nord-americans, però el fenomen Trump no és únic, i d'alguna manera també es fa present arreu del planeta, també a Europa...

Potser (espero) Trump deixarà de ser president dels Estats Units d'aquí uns dies, però ni el personatge ni el fenomen desapareixeran, ans al contrari, com tampoc ho faran els populismes que, emprant els mateixos mètodes, campen arreu, també a Europa...

Els bombers piròmans no són bombers, són sobretot piròmans; llàstima que a vegades, com en el llop, hi ha qui només els hi veu la pell de xai...