Quan anava a l'escola, fins i tot a l'institut, els primers dies de classe després de les festes de Nadal em solia equivocar a l'escriure la data, concretament l'any: escrivia l'anterior, el que havíem acomiadat dies enrere. Suposo que a vosaltres també us passava, qüestió d'inèrcia...
De gran també m'ha passat alguna vegada, fins i tot reaccionar just a temps i aturar-me un segon després d'escriure el mes, i recordar que l'any ja és un altre!
Em sembla que aquest any, en cas d'anar a l'escola, fins i tot a l'institut, no em passaria, que el 2021 és, possiblement, l'any més invocat (i possiblement desitjat) des del 2000!
El 2020 ha estat un any tan convuls i estrany que d'alguna manera ens hem fet la il·lusió, la fantasia que, com el gos i la ràbia, deixant enrere el 2020 també deixaríem enrere tots els mals i les calamitats que ens ha portat, i que al 2021, seguint amb la il·lusió, amb la fantasia, faríem foc nou, tàbula rasa...
Aquesta fantasia s'alimenta del desig que el 2021 sigui millor que el 2020, que guanyem terreny al virus amb la vacuna i que puguem recuperar, sinó tot que és impossible, part del que el 2020 ens va prendre.
Potser sí que són massa les expectatives que depositem en el 2021, massa les esperances, doncs al capdavall el 2021 no deixa de ser, com el 2020 i la resta dels anys, una invenció, una de les moltes maneres que tenim els humans per organitzar-nos i concebre el nostre món.
La sensació és que al 2021 l'hi demanem la lluna...
De moment, si més no en el meu cas, no s'ha produït cap efecte (màgic) 2021, i tot segueix si fa o no fa com quatre dies abans de finar el 2020, més enllà d'escriure, de moment sense equivocar-me, correctament l'any, 2021, a la llibreta de la feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada