dilluns, 25 de febrer del 2019

Els quaranta d'El Punt (Diari) Avui


Ahir el Punt Diari va fer quaranta anys (per molts anys!), just els mateixos que fa que el rebem i llegim a casa (la meva mare), per raons (aparentment) òbvies...

El Punt Diari ha estat al llarg d'aquests quaranta anys el nostre diari de cada dia, i si bé és cert que a casa (la meva mare) hi han entrat altres diaris (durant forces anys, El País i/o El Periódico de Catalunya els diumenges), cap ha estat present a les nostres vides com el Punt Diari.

El Punt ha estat, doncs, el diari que jo sempre he vist a casa (quan va néixer jo tenia quatre anys), i quan em vaig emancipar, als vint-i-un, vaig fer-me'n subscriptor perquè no em sabia imaginar la meva vida sense un diari, la meva vida sense El Punt!

Ho reconec, la nostàlgia em perd i no dubto que en algun cas, també aquest, sigui una trampa, segurament parada per mi mateix!

Després de quaranta anys de subscripció a casa (la meva mare), i quasi vint-i-quatre anys de subscripció meva, a finals de l'any passat em vaig plantejar, com no ho havia fet fins aleshores, si volia renovar la subscripció al diari El Punt Avui!

Els motius d'aquest dubte, d'aquesta crisi, diria que bàsicament van ser tres: l'econòmic, l'ideològic i el sentimental.

L'econòmic:

517,60 euros, aquest és el cost de la subscripció d'enguany. Durant els darrers mesos de l'any passat no feia més que comparacions entre el cost del diari i altres despeses inevitables, desitjades o futures: amb els diners del diari pagaríem la contribució, amb dues quotes arreglaríem el rentador, o part de la matrícula de la universitat de la filla gran...

Hi ha coses que no tenen preu, però sí tenir el diari cada dia a la bústia, i el cert és que de moment no me'n sabria estar; llegir el diari cada matí és per mi quelcom tant quotidià com esmorzar, o rentar-me les dents; i quan dic diari vull dir el de paper, els diaris digitals jo no els sé llegir, com a molt els sé consultar!

L'ideològic:
Durant un temps El Punt va lluir al seu frontispici, just sota el nom del diari, el que (entenc) van ser els seus quatre pilars fundacionals: independent, català, comarcal i democràtic.

Català i comarcal encara ho és, i és quelcom que sempre he valorat. De fet si no mantingués el seu compromís amb la informació local, segurament avui ja no en seria subscriptor.

I he d'entendre que també és democràtic, tot i que els darrers anys ha perdut força pluralitat en les veus que alimenten les seves columnes d'opinió, quelcom en el que hi insistiré un xic més endavant.

Pel que fa a independent, de mantenir-se aquests pilars a la portada del diari, avui caldria posar-hi, en comptes d'independent, independentista!

I no és el biaix independentista de la seva línia editorial el que em dol, sinó la pèrdua de la pluralitat: hi trobo a faltar algunes signatures de columnistes que, ni que sigui per contrast, oferien un cert contrapunt... És clar que la meva només és l'opinió d'un simple subscriptor, i aquí la que val i preval és la de la propietat; això ja ho tinc molt clar que funciona així, en aquest i la resta de diaris.

El sentimental:
Sigui com sigui el que és evident, i en el meu cas inevitable, és que tinc un lligam emocional amb aquest diari, es digui Punt Diari, El Punt o El Punt Avui! El vincle hi és pel fet que el meu pare en va ser un dels fundadors, i naturalment també per tots aquests anys de veure'l i llegir-lo cada dia.

Potser per això em va doldre tant la desaparició (quasi sobtada) de la revista (reconvertida de fa anys en setmanari) Presència, quelcom que, reconec, encara em dol quan hi penso.

El Punt Avui segueix arribant cada dia a casa, al capdavall és un diari que estimo, i potser per això també li perdono el que no m'agrada: la darrera "anècdota", un oblit de la memòria, precisament en motiu dels quaranta anys!

A finals d'any a casa en vam estar parlant, del diari; bé, més aviat de la subscripció. Comptat i debatut, vam acabar decidint que sí, que de moment paga la pena seguir rebent el diari, i que aquest segueixi essent El Punt Avui!

Ahir va fer quaranta anys que el Punt Diari va sortir al carrer... Per molts anys a tots els qui, fa quaranta anys, van fer-ho possible, per molts anys també a tots els qui fan possible que avui l'hagi tornat a estirar de la bústia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada