dijous, 28 de febrer del 2019

Glenn "Doc" Rivers, penjat a la paret!


Temps era temps a La2 de Televisió Espanyola retransmetien partits de la NBA en directe i en obert, narrats per l'inconfusible veu de Ramon Trecet. La de nits que vaig perdre, perdó, invertir!

Jo aleshores era dels Lakers, bé, ara també, sempre dels Lakers!, però aleshores era dels mítics Lakers de Magic Johnson, Kareem Adbul-Jabbar, James Worthy, A.C. Green o Kurt Rambis, un equip de llegenda que va competir amb un altre equip llegendari, els Celtics de Larry Bird, Kevin McHale, Robert Parish, Dennis Johnson...

En aquella època, a mitjans dels anys vuitanta, ja despuntava un jove Michael Jordan, que va començar a fer el salt a les estrelles del bàsquet al concurs d'esmaixades, establint una competitiva rivalitat amb l'elèctric Dominique Wilkins, dels Atlanta Hawks!

A molts d'aquests judagors els tenia clavats a la paret de la meva habitació, en pòsters i retalls de les revistes "Gigantes del Basket" o "Estrellas del Baloncesto", que compartien paret amb el Barça Campió de lliga 1985/86 o un mapa de comarques i regions de la Catalunya de 1936.

Entre tots aquests pòsters (també de Karl Malone, Clyde Drexler, Charles Barkley, Pat Ewing...) s'hi va colar el base dels Atlanta Hawks, Glenn "Doc" Rivers, per qui, estranyament, vaig sentir una debilitat especial, ja que ell no era ni una gran estrella, ni el seu equip un dels que arribaven a les finals. Sigui com sigui allà el tenia, Doc Rivers, penjat a la meva habitació!

Al cap d'uns anys els pòsters de The Clash i Joy Division van conquerir les parets de la meva habitació, arraconant els de bàsquet, no a la paperera (hi de la història ni la literal), sinó, degudament plegats, en les entranyes d'un arxivador...

Rivers és, des de fa uns anys, un dels grans entrenadors de la NBA, mereixent el títol d'entrenador de l'any en la seva primera temporada (1999/2000), i guanyant l'anell de campió de la NBA l'any 2008 amb els Boston Celtics... contra els Lakers!

Aquesta setmana Doc Rivers ha tornat a ser notícia per l'elegant gest de reconeixement que va tenir per un jugador que, probablement, es retirarà a finals d'aquesta temporada, després de més de 20 anys a la NBA, l'alemany Dirk Nowitzki.

Rivers, actualment entrenador de Los Angeles Clippers, va demanar un temps mort a deu segons del final del partit que l'enfrontava als Dallas Maveriks, però en comptes de reunir els seus jugadors per a preparar una jugada (de fet el partit ja estava resolt), va agafar un micròfon i va demanar al públic de Staples Center, pavelló on juguen els Clippers (també els Lakers...), una ovació i aplaudiment per Nowitzki, que naturalment a banda d'agrair el gest, es va emocionar!

Més de trenta anys després ja sé perquè de petit tenia el pòster de Doc Rivers penjat a la paret...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada