Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 4 de febrer del 2019
Jesús Vidal, actor
"Campeones" finalment va guanyar, sorprenentment, el Goya a millor pel·lícula del 2018!
El veredicte de l'acadèmia del cinema espanyol ha generat certa controvèrsia entre part del públic i la crítica: realment "Campeones" és millor pel·lícula que "El Reino"?, o fins i tot millor que les altres nominades, "Carmen y Lola", "Todos lo saben" o "Entre dos aguas"?
Després de guanyar els Goya de millor so, millor música original, millor guió original, millor actor de repartiment, millor actor principal, millor muntatge i millor direcció semblava força evident, per no dir lògic, que "El Reino" guanyaria també el Goya a la millor pel·lícula, tot i que el seu director, el premiat Rodrigo Sorogoyen, va confessar que per ell precisament la millor pel·lícula era "Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta...
Però els premis algunes vegades són més capriciosos que justos i amb "Campeones" sembla que han volgut premiar quelcom més que una pel·lícula, perquè "Campeones", efectivament, és quelcom més que una pel·lícula, ha esdevingut un tot un fenomen, la reivindicació de les capacitats de les persones (certificades) amb discapacitat.
I si fins ara la reivindicació de la pel·lícula era més aviat coral, a partir de la darrera gala dels Goya aquesta reivindicació té cara i nom: Jesús Vidal. Jesús, a diferència dels seus companys de repartiment, no té una discapacitat intel·lectual sinó una discapacitat visual del 90% que no li ha impedit llicenciar-se Filologia Hispànica i titular-se en un màster de Periodisme.
Guanyador del Goya a millor actor revelació, Jesús Vidal va pronunciar un discurs emotiu i reivindicatiu alhora, un discurs que va emocionar fins al punt de guanyar-se una de les grans ovacions de la nit, sinó la principal, i que va causar també un gran impacte entre els teleespectadors i piuladors!
La importància del seu discurs és que el va pronunciar en primera persona, que ningú va necessitar parlar per ell (no calia!), fet naturalment que li donava una gran autenticitat i veracitat.
Dies enrere vaig assistir, a Girona, a una xerrada d'un antic company de feina, en Valentí Jiménez, psicòleg, actualment en un EAP (equip d'assessorament i orientació psicopedagògic ) de Girona; en Valentí, invident des dels cinc anys, ens va explicar totes les dificultats que, al llarg de la seva escolarització i estudis superiors, va haver d'anar superant, invertint molts més esforços i recursos per a arribar allà mateix on els vidents arribem. I explicava en Valentí que les pitjors barreres són les mentals que tantes vegades tenim les persones aparentment capacitades!
No sé si "Campeones" mereixia ser reconeguda com a millor pel·lícula, però més enllà del seu discurs, Jesús Vidal sí mereixia aquest reconeixement (actor revelació), i és que no ens equivoquem: ara que ja l'hem vist com a discapacitat, hem d'aprendre a veure'l com el que també és i es sent: un actor!
Només si som capaços de veure'l com a actor, el seu discurs haurà causat l'efecte esperat, haurà calat en nosaltres, més enllà de l'emotivitat del moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada