D'aquí una setmana comença el judici als presos polítics, un judici que si bé no s'hauria d'haver produït, de fer-se (com passarà ara) no hauria de ser amb aquestes condicions: presó preventiva i trasllat vergonyós.
El com és on s'amaga, o a vegades resta ben visible, la nostra actitud, la intencionalitat dels nostres actes, més enllà dels nostres actes (el què); és aleshores quan ens perden les formes, quan perdem en les formes...
Veient la caravana de la vergonya, el dispositiu del trasllat dels presos polítics de les presons catalanes a les de Madrid, sembla prou evident que el trasllat volia ser (i de fet va ser) un element més d'escarni, quan no de mofa directament. I no, era qüestió de fer un trasllat viatjant en primera classe, simplement amb el mínim de dignitat que tota persona mereix.
Massa sovint en les formes perdem raons, doncs quan les defensem faltant el respecte, perden part del seu pes (cas que siguin raons de pes!), sinó tot! El trasllat de la setmana passada dels presos polítics es suma a la llista de despropòsits que acumulen i que, inevitablement, contribueixen no només a desconfiar (encara més) de la justícia espanyola, també d'un estat que no pot, o no vol, controlar els seus tentacles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada