No sé si aquesta cançó avui, cantada a cau d'orella, és suficient per a captivar una noia; tampoc sé si era suficient aleshores, quan Billy Preston (el cinquè Beatle?) i Bruce Fisher (autors de la també conegudíssima, i aplaudia "Nothing from Nothing") la van escriure a mitjans dels anys setanta del segle passat, i quan Joe Cocker la va popularitzar amb la seva negra veu!
I és que la lletra, digueu-me bàsic, és realment molt simple: ets molt bonica (que no ho veus?), ets tot el que esperava, ets tot el que necessito... És clar que a vegades no és tant pel que es diu sinó per com es diu i, sí, també per qui t'ho diu: ja sé que no és el mateix escoltar-ho a cau d'orella amb la meva desafinada veu que amb la poderosa de Joe Cocker!
D'això es tracta també amb la música, d'això es tracta també amb l'amor: sublimar amb les coses més simples!
I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada