divendres, 8 de febrer de 2019

La frase cèlebre de la setmana, sobre la pau...


La pau és quelcom més que absència de guerra, defensem els pacifistes, pel que no cal estar en guerra per enyorar la pau!

És obvi que avui per avui entre Catalunya i Espanya no hi ha una guerra, tal i com l'entenem encara avui (lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats), i tot i que podríem defensar que vivim en una situació de pau (d'absència de guerra), la pau no regna entre nosaltres, car hi ha un conflicte que l'altera!

Aquest conflicte polític, que té derivades judicials i policials, i que ha tingut greus episodis de violència, lluny de resoldre's sembla embolicar-se més i més, tot i els esforços d'alguns, més o menys benintencionats, per a trobar vies per resoldre'l.

Aquests dies s'ha produït una escalada política i verbal davant la possibilitat que un "relator" intervingui en unes trobades entre partits, una qüestió que ha elevat el to de la crítica de la dreta i la ultradreta espanyoles, més que contra l'independentisme contra el propi president espanyol, a qui acusen d'altra traïció!

No sé si aquesta figura, d'existir i actuar finalment, contribuirà a desfer el conflicte (a "desescalar", en diuen) o no podrà evitar que segueixi en un inacabable "crescendo"...

Sense saber exactament quin és el camí, fins i tot ignorant si hi ha camí, m'aferro a aquesta frase cèlebre de Benjamin Franklin, més il·lús (jo) que esperançat: "O caminem tots junts cap a la pau, o mai la trobarem".

Al pas que anem, no la trobarem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada