dijous, 17 de març de 2016

(Què) llegeixen els polítics?

Lectures de polítics a Sarrià de Ter. Fotos: Ma Mercè Gumbau Reynalt
Què llegeixen els polítics?
Aquesta és una pregunta que tard o d'hora tot polític ha d'afrontar, doncs sempre hi haurà un mitjà de comunicació que li ho preguntarà, bé per afegir detalls que acabin de configurar el perfil (per allò que som el que llegim) en el marc d'una entrevista, bé perquè els permetrà, especialment a l'estiu, l'estació de major lectura, publicar un reportatge sobre les lectures estivals dels polítics, i engreixant així amb peces pre-cuinades les pàgines d'uns diaris massa sovint massa prims en plena canícula d'estiu!

La pregunta no és innocent i la resposta pot ser demolidora, sobretot si no hi ha res a respondre o, encara pitjor, si la resposta no es situa a les expectatives lectores que el polític projecta.

És clar que abans de preguntar-se què llegeixen els polítics també hi ha qui es pregunta: llegeixen els polítics? Sense dades que m'ho confirmin o desmenteixin jo sempre he pensat que els polítics llegeixen, si fa o no fa, en la mateixa proporció que la resta de mortals, mortals com són ells també...

Llegir ens fa més bons?
Sobre la lectura hem sentit dir, i llegit, que llegir ens fa més savis, que som, com he escrit abans, el que llegim, o fins i tot que llegir, a banda de savis, ens fa més bons!

Sobre la bondat de la lectura vaig llegir mesos enrere un article d'en Vicenç Pagès Jordà que la qüestionava: Llegir no ens fa bons.

En el seu article Vicenç Pagès Jordà posa d'exemple com de bon lector era el flagell del nazisme Joseph Goebbels; al final del seu article Pagès sentencia: "Malauradament, les lectures de Goebbels no el van convertir en una bona persona, sinó que el van fer més eficaç a l'hora d'estendre l'horror."

Llegir ens fa bons és una afirmació tan certa com "la música amansa les feres"; si amb els llibres Goebbels ens la desmenteix, amb la música és Hitler, reconegut melòman!

Sigui com sigui, però, tard o d'hora arriba el moment en que un polític ha d'enfrontar-se públicament a les seves lectures, per modest que sigui el polític i modestes les seves lectures. També jo, que no sé si són més modestes les meves lectures o la meva condició de polític!

Dissabte passat vaig participar al vermut literari "Les lectures dels polítics" que la campanya "Al Gironès llegim" va organitzar a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Vaig anar-hi carregat amb sis llibres dels que, després de definir-me com un ex-lector mandrós i estacional, per ser ara un lector regular (que no necessàriament mediocre), en vaig llegir alguns fragments...

Vaig anar-hi carregat de llibres i en vaig sortir amb tres dubtes i un convenciment:
- no sé si llegir em fa més savi,
- no crec que llegir em faci més bo,
- em temo que no puc afirmar que sóc el que llegeixo (ara m'he acabat de llegir "El cervell femení"!)...
- però puc dir-vos sense por d'equivocar-me que llegir amb regularitat em fa ser, simplement si voleu, millor lector i això, si bé no és tot, ja és molt!