dimecres, 24 de febrer de 2016

British breakfast o esmorzar continental?


Viure en una illa imprimeix, diuen, un caràcter diferent, no necessàriament ni millor ni pitjor, simplement diferent.

Des d'una illa s'accentua més la contraposició territorial, també mental, que s'estableix amb el continent, esdevenint aquesta dualitat referència i relació necessària, inevitable, a voltes positiva, a voltes no.

És clar que no és el mateix viure a Menorca que a la Gran Bretanya, però menorquins i britànics comparteixen, més enllà de les diferències evidents i insalvables, la condició d'illencs, i no és poca la literatura i la poesia que s'ha vessat sobre aquesta condició i el seu caràcter. Una illa al capdavall també és una metàfora i en el fons tots i cadascú de nosaltres ho som entre poc i massa.

És possible que la condició d'illencs influeixi en el sentiment de pertinença dels britànics a Europa; ells de fet primer són britànics, molt britànics, i després, molt després i si s'escau també poden ser europeus, una mica europeus.

Un dels elements característics de la cultura britànica, exportada també a l'americana, és el seu esmorzar, aquell tan energètic (i calòric) en el que no hi poden faltar els ous i la cansalada viada fumada (el bacó, vaja!).

Aquest esmorzar contrasta i es contraposa (com l'illa vers el continent) amb l'esmorzar continental (d'aquí el nom), en el que destaquen la brioixeria i el pa acompanyats de melmelades i, com a molt, d'algun embotit o formatge més aviat lleuger.

Els europeus continentals a casa esmorzem a l'estil continental, però quan esmorzem en un hotel flirtegem amb l'esmorzar britànic tot preguntant-nos, mentre masteguem el bacó, si realment els britànics esmorzen així cada matí! Sí, pels britànics els europeus som els seus provincians!

Potser és per això, i per moltes més raons que no arribo a (i sospito que no vull) entendre, que els britànics després d'assegurar-se un estatus d'europeus diferents (com si no el tinguessin per definició: són illencs!) ara es preguntaran si volen seguir formant part o no de la Unió Europea: British breakfast o esmorzar continental? Ai Europa!

Els europeus continentals, mentrestant, seguim i seguirem esmorzant torrades i cereals els dies de cada dia i croissants els diumenges, que no cada dia és festa! I jugarem a ser britànics quan, de manera excepcional, esmorzem al bufet d'un hotel...

Definitivament, ser continental també imprimeix caràcter, un caràcter diferent, ni millor ni pitjor, no?