dimecres, 11 de març del 2009

Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual

Josep Ma Terricabras, Anna Pagans i Quim Curbet al Centre Cultural de la Mercè

Amb aquest títol, Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual, el filòsof Josep Ma Terricabras ha pronunciat una conferència, aquest dimecres al vespre, al Centre Cultural de la mercè de Girona. Com és habitual en Terricabras, ha parlat amb convicció i apassionament, gesticulant físicament i verbal, alhora que fent picades d'ull crítiques a alguns apunts d'actualitat (i societat?), entre ells l'aplaudit irònic comentari sobre la recent creada Fundació Príncep de Girona... No caldria recordar, però ho faré, la profunda convicció republicana, també federal, com ha subratllat el propi Terricabras, de Carles Rahola.

Malgrat anar proveït amb paper i bolígraf, no he pres notes durant la conferència del professor Terricabras a desgrat meu, doncs precisament en el moment en què començava a explicar l'estudi preliminar que acompanya la reedició dels llibres de Carles Rahola BREVIARI DE CIUTADANIA / LA PENA DE MORT A GIRONA, la tinta del meu bolígraf ha deixat de rajar... la meva mare no en tenia cap (inusual en ella) a la seva bossa de mà... Tot i lamentar inicialment aquest petit contratemps, al final ho he agraït, per la possibilitat d'escoltar amb més atenció (l'atenció només d'escoltar sense haver d'anotar, al vol i -los precipitadament, frases i conceptes al bloc de notes) i de gaudir de la conferència de Terricabras.


Abans d'iniciar pròpiament la conferència, Josep Ma Terricabras ha tingut un record pels 582 gironins afusellats entre 1939 i 1945, essent-ne Rahola el símbol, recomanant la visita i lectura del corresponent catàleg de l'exposició Sumaríssim 1939-1945, 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona (targetó en pdf). Ha llegit un fragment de la part final del catàleg i ha recordat que aquesta exposició es pot visitar fins el 29 de març al Consell Comarcal de l'Alt Empordà i més endavant del 23 de maig al 28 de juny al Museu de l'Exili de La Jonquera i del 28 de setembre al 28 de novembre a l'Arxiu Històric de Girona.

A tall d'anècdota, de cruel anècdota, Terricabras ha comentat que fins als canvis legislatius de l'any 1943 Rahola i molts dels executats els van condemnar per rebel·lió, legalment s'entén que a la República, precisament per aquells que efectivament s'hi rebel·lant contra.

Moltes de les coses que aquest dimarts ha explicat Terricabras es poden llegir a l'estudi preliminar, amb un enfocament a partir del pensament, més que no pas des d'una perspectiva històrica o biogràfica, prou ben explicada i documentada des de fa 30 anys i ara... Rica en detalls i anècdotes, haureu d'accedir al llibre i al seu estudi preliminar per explorar el què avui hem assaborit en forma de tast, cuinat a foc viu.

Abans de la conferència de Terricabras ha obert l'acte l'alcaldessa de Girona Anna Pagans, que fent un esforç per combatre la seva afonia ha destacat la rigorositat de l'estudi de Terricabras, i com ha fet posteriorment el filòsof, ha tingut un record per la resta de persones, més anònimes, que com Carles Rahola van ser assassinades per no haver fet res. Ha recordat Anna Pagans l'acte d'homenatge del proper diumenge a les cinc del matí (l'hora terrible, ha dit) al cementiri de Girona.

Entre l'alcaldessa i el filòsof ha parlat l'editor, Quim Curbet, que a l'inici de la seva intervenció ha agraït la presència de tothom i en especial de Carolina Rahola, filla de Carles Rahola. Quim Curbet ha presentat el llibre NOU BREVIARI DE CIUTADANIA, on 117 gironins i gironines defineixen diferents conceptes que ens ajuden a entendre la idea, la concepció, de ciutadania. Tres dels 117 autors han llegit algunes de les pàgines del nou breviari de ciutadania: Maria Lluïsa Faxedas (Art), regidora de Cultura de l'ajuntament de Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí (Creure/respecte), subdelegat del govern de l'estat a Girona i, en absència d'un dels autors del qual ara no en recordo el nom, i de manera improvitzada convidat llegir per l'editor, el llibreter Guillem Terribas (Llibre).




Més enllà de presentar els llibres (parlen de Girona, de Carles Rahola i de ciutadania, entesa com un sentiment de dignitat) l'editor Curbet ha llegit una intervenció, que de fet ha publicat també aquest dimarts al Diari de Girona (Deures de ciutadania), on entre d'altres ha recordat que els gironins volem exercir el nostre dret a la memòria, que la figura de Rahola ja es va recuperar també als anys '70, i ha recordat l'especial del Presència (núm. 423, maig 1976) i l'activitat de l'Assemblea Democràtica d'Artistes Gironins (ADAG).

Curbet ha afirmat que avui els gironins som gairebé ciutadans de ple dret, argumentant que per ser-ho completament hauríem de poder viure en una república. Ha lamentat, d'alguna manera, que l'excessiva megacefàlia del nostre país no ha permès que Carles Rahola tingués el reconeixement de país que mereix, que tindria si en comptes d'haver mort a Girona l'haguéssin executat a Barcelona. També ha dit que Rahola va viure una època en què la raó es pagava amb la vida i que va ser víctima de la incomprensió, intolerància i fanatisme d'una guerra indigne.

Com han recordat Pagans, Curbet i Terricabras, el proper acte d'homenatge serà el diumenge 15 de març a les 5 del matí per desfer el camí que va fer Rahola des de la presó de Girona (actual seminari) fins al cementiri de Girona [Girona per la memòria: acte cívic d'homenatge a Carles Rahola, el proper diumenge 15 de març].

---------------------------------

pd: sobre Carles Rahola he escrit/publicat en aquest bloc:
Homenatge a Carles Rahola, dilluns 16 de febrer de 2009
Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976, dijous 26 de febrer de 2009
La sentència contra Carles Rahola, dimarts 3 de març de 2009
CONFERÈNCIA "Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual", dijous 5 de març de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada