diumenge, 8 de març del 2009

3 dones treballadores

Vinyeta del 8 de març de Manel Fontdevila al diari Público

Conec tres dones treballadores. Bé, en conec moltes més!. Fins i tot hi ha qui diria que totes les dones que hom pot conèixer són, en efecte, treballadores... però no ens perdem, ara, per aquestes derivades...

Conec tres dones treballadores de les que us voldria parlar, tres dones de tres generacions i èpoques diferents que, malgrat tot, tenen moltes coses en comú...

La primera va néixer tres anys abans de l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, malgrat part de la seva educació la va rebre durant el període de la IIa República. De joveneta va refusar casar-se amb qui volia la seva mare (quedant vídua la seva mare, la volia fer casar amb el fill del seu segon marit i fer així un casament doble!) i se'n va anar a viure a casa d'una tia, casa on encara viu a dia d'avui. Anys més tard sí que es va casar, amb qui ella va voler, un home 16 anys més gran que ella. Hagués pogut tenir una vida més reposada d'haver-se casat de joveneta amb qui ella no volia, doncs era tota una senyoreta, d'un petit poble empordanès, però una senyoreta al cap i a la fi. Al llarg de tota la seva vida, sobretot des que es va casar, ha treballat de pagesa, treballant al camp, cultivant els horts tenint cura del bestiar... I naturalment ha treballat a casa, criant dos fills i tenint cura dels cinc néts que més endavant van arribar, és a dir, portant el pes de la casa...

La segona va néixer en plena post-guerra, un any abans de l'equador del segle passat. Educada en plena Dictadura de Franco va participar activament en la recuperació de les llibertats i la democràcia. Treballava abans de casar-se i després va seguir treballant... i sobretot va haver de treballar, i molt, quan a principis dels anys '80 va enviudar prematurament... amb dos fills petits. Mare, sola, i dona treballadora. La feina de cada dia i la de cada dia a casa, sola, criant dos fills. Els seus ingressos, fruit del seu treball, mai havien estat tan vitals. De joveneta qualsevol ingrés era benvingut (classes particulars, monitora), de casada el seu era el sou complementari, però després, vídua, el seu sou, ni les corresponents pensions de viduïtat i orfenesa, eren del tot suficients. Calculadora i austeritat i la necessitat d'incrementar els ingressos. Que difícils els anys '80!. Tot i això estudia i aprova unes oposicions per pujar de categoria, no sense esforç... Amb els fills una mica més grandets complementa la seva jornada de treball diària fent més hores en una altra feina, treballant, de dilluns a divendres, pràcticament de 8 a 20... durant pràcticament els darrers 18 anys...

La tercera va néixer dos anys després de morir el dictador i un any abans d'aprovar.se la Constitució. Educada plenament en democràcia es casa joveneta amb la carrera de magisteri acabada i aprova les oposicions de mestra embarassada de la primera de les seves tres filles. Contràriament a la tònica general, es casa i té les tres filles de jove (la primera a punt de fer-ne 22, la segona als 25 i la tercera als 29). Durant tots aquests anys ha seguit treballant de mestra, gaudint de la reducció de jornada però aportant tants ingressos com el seu home a l'economia familiar, a part de portar el gran part del pes de la casa... El seu home voldria tenir un altre fill, o filla, però ella diu que amb tres n'hi ha prou i, sobretot, que un altre criatura a qui condiciona, sobretot, és a ella, no només com a mare en el sentit més biològic (embaràs), també pel fet que, malgrat haver entrat al segle XXI, són les dones les que porten la majoria del pes en la cura dels infants i de les feines domèstiques...

La societat ha avançat, les dones s'han incorporat al món laboral, moltes han triomfat professionalment, la societat els ha reconegut i reconeix drets (maternitat, avortament...) però tot i això hi ha un element que, malgrat la major sensibilització dels homes, encara perdura: la doble jornada de les dones: la laboral i la domèstica...

La petita (i parcialment explicada) història d'aquestes tres dones, de tres èpoques diferents, no és tan diferent. Totes tres han treballat i treballen dins i fora de casa, aportant recursos a l'economia familiar i ocupant-se principalment de les feines domèstiques i cura dels infants...

Potser ha arribat el moment de parlar, també el dia de la dona treballadora, dels homes... Què ens passa als homes?. Estem més sensibilitzats i, de fa uns anys col·laborem... però les nostres actituds ens segueixen delatant... És curiós, de la mateixa manera que el clixé diu que majoritàriament el sou de la dona és el complementari en l'economia familiar, l'aportació de l'home en les tasques domèstiques és, majoritàriament, complementària en la vida familiar...

La més jove d'aquestes tres dones té, com hem dit, tres filles... Són tres nenes que en qüestió d'anys seran dones... i treballadores... 3 dones treballadores...

3 comentaris:

  1. Nego l'equivalència dona=treballadora i et remeto al meu bloc.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Nego l'equivalència dona=treballadora i et remeto al meu bloc.
    Salut. Sam Enfot.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Sam,
    ja tens raó ja...
    Per qui n' t'hagi llegit aquí deixo l'enllaç:
    PARIDES
    http://samenfot.blogspot.com/2009/03/parides.html
    Fragment:
    En una emissora fins i tot vaig sentir, en un patètic i deplorable intent de ser políticament correcte, que dona i treballadora era una redundància.
    Home! No fotem! Ara resultarà que la senyora de l’alta burgesia que té cinc minyones, la reina o la Tita són treballadores...

    ResponElimina