dimecres, 11 de maig de 2016

Flors de plàstic

Tot el que poden tenir de bellesa les flors de plàstic, ho perden en noblesa... Foto: Pixabay

Girona floreix per primavera, literalment aquests dies del Temps de Flors, i llangueix a la tardor al ritme que cauen les fulles que dauren els camins forans... També amb Girona la natura fa el seu curs i el seu cicle i allà on la natura no arriba hi arriba l'home, que també és natura encara que ja ni se'n recorda. A l'hivern Girona és 10 i a l'estiu cap cuca hi viu, que totes són, com a mínim, a la Costa Brava!

Girona floreix per primavera amb flors naturals, com la natural, l'englantina i la viola dels jocs florals, flors naturals que aquests dies resisteixen estoicament el pas dels dies i de les inclemències del temps, del temps cronològic i del meteorològic, sota la mirada atenta i la delicada mà de jardiners i artistes que les han instal·lat per al nostre gaudi.

Diferents són les flors de plàstic, que sobretot habiten als cementiris procurant emular l'eternitat de les ànimes que ornamenten, car els cossos, caducs com les flors naturals, esdevenen pols. Diferents perquè per més maques que puguin semblar les flors de plàstic no tenen noblesa.

De plàstic van ser precisament les flors que l'editor Quim Curbet va utilitzar per l'ofrena floral que va fer al monòlit dels Manaies el passat mes de març, just un any després de la seva inauguració, monòlit que per fortuna la mirada de l'escultura de Laureà Dalmau i Pla esquiva, i no sembla que vulgui mirar-la, ni de cua d'ull.

Hom podria considerar que en un altre temps, temps era temps, el que simbolitza el monòlit dels Manaies i el Temps de Flors són fruit de la mateixa llavor (del mal?), però mentre les flors naturals de l'exposició floral s'han anat renovant el monòlit dels Manaies ha merescut tan sols una ofrena de flors de plàstic feta més a contracor que a cor què vols!

A Girona és Temps de Flors, alguns dies també de plàstic, i quan convé, si convé fins i tot és temps de porexpan!