Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 30 de maig del 2016
Juanfran vs Cristiano
A Juanfran, el jugador de l'Atlético de Madrid que va llençar el penal al pal, el penal errat li pesarà de per vida com una llosa, però com Djukić amb el seu, haurà d'aprendre a conviure-hi.
Juanfran no va faltar en la seva promesa i ell, com tot l'Atlético, tenien de nou la possibilitat d'alçar-se com a campions d'Europa; però de nou van ensopegar contra el Real Madrid.
Juanfran no va fer un gran partit, va anar allò que diuen de menys a més i seva va ser la internada per la banda i la centrada, com tantes altres, que va permetre empatar la final i jugar la pròrroga que va precedir la tanda de penals.
Juanfran, és cert, va fallar un penal fatídic, l'únic error en una tanda de penals fins aleshores igualada, però també és cert que no va ser l'únic que aquell vespre va errar un penal: Griezmann en va fallar un i el pitjor no va ser enviar la pilota al travesser, sinó que l'hàbil davanter francès matalasser va desaparèixer del partit durant massa minuts...
Possiblement Juanfran no hagués llençat el cinquè penal de l'Atlético si Koke no s'hagués lesionat, i possiblement podríem trobar moltes conjectures que ens durien a escenaris en que el penal fallat de Juanfran no existís, però la realitat, sempre tossudament tan tossuda, va ser aquesta i Juanfran ja fa dies que hi conviu.
L'error de Juanfran va servir en safata de plata l'èpica per a Cristiano Ronaldo, que com en aquest article en el partit va aparèixer només al final per a marcar el penal definitiu i finalment decisiu i erigir-se, i autoproclamar-se, com l'heroi de la final, tot i fer un partit més que discret durant els 120 minuts de joc: aquesta també és una realitat molt tossuda!
Cristiano esperava, desitjava aquest moment de feia temps, ja sabem que en una tanda de penals ell vol el cinquè, el que moltes vegades és el decisiu, a risc que en d'altres ni tan sols es llanci... Esperava aquest moment i quan va arribar no el va desaprofitar, ni ho farà de per vida...
L'Atlético de Madrid aquests darrers anys ha sabut plantar cara i vèncer el Real Madrid en molts partits i alguna final, però aquestes dues derrotes en finals de la Lliga de Campions han reforçat el paper que històricament se'ls atribueix: uns els "pupas", els altres els reis i dominadors d'Europa! I tot per un penal!
Si el penal errat de Juanfran li pesarà com una llosa de per vida, el marcat i definitiu de Cristiano de per vida li alimentarà la vanitat... Juanfran no deixarà de lluitar, Cristiano no deixarà de creure's el millor...
Així funciona el futbol i en part també la vida... I en la vida, més enllà de la simpatia pels seus colors, jo sóc més de Juanfran que de Cristiano Ronaldo, sóc més com Juanfran que com Cristiano...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada