Potser
algun dia se sabrà tot, tot i que avui per avui no sé
quin serà aquest
dia ni
què serà, exactament,
tot.
L'exconseller
Santi Vila ha explicat el
seu tot, que a banda de ser només la
seva veritat ell també sap que és
una part, com totes interessada,
del tot. Mica en mica s'aniran
publicant les altres veritats, les altres
peces d'aquest impossible
trencaclosques...El
moment polític que vivim requereix moltes
respostes, potser tantes com
preguntes, doncs certament s'han produït i es produeixen coses realment
sorprenents, no sé si
paradoxals, no necessàriament
contradictòries, o sí!?
Sorprèn que el
president Puigdemont primer
proclamés la
república per tot seguit la
suspendre-la, un autèntic
coitus interruptus independentista que va deixar la
parròquia, com a mínim,
destrempada.
Sorprèn que el
president Puigdemont primer volgués
convocar eleccions, decisió tan difícil com valenta, d'alt risc, per després
desdir-se'n i passar la pilota de la
proclamació de la
independència al
Parlament.
Sorprèn precisament que
no fos ell, solemnement com a president, qui ni que fos de manera
simbòlica proclamés la
república una vegada votada i aprovada pel
Parlament, sinó que la
proclamació, asèptica i com
qui no vol, la fes la llavors presidenta del Parlament
Carme Forcadell.
Sorprèn que el
cessat president i
candidat retirat a la
investidura designés al injustament
empresonat Jordi Sànchez nou
candidat per
investir quan setmanes enrere li havia
negat tal condició al també
injustament empresonat Oriol Junqueras quan va afirmar, referint-se a ell mateix, que
no es pot ser president si s'és presidiari... També a mi em va semblar entendre-li tot.
Tanta
sorpresa en el meu cas és deguda a la
manca d'informació, o per ser més precisos a la de
motius, els que van motivar a prendre unes
decisions i no d'altres, com marxar a
Brussel·les (i afrontar l'exili) i
no afrontar la presó, o a presentar-se a les
eleccions quan abans havia assegurat (fins i tot insistit) que
no ho faria. Entenc que les
circumstàncies sempre
influeixen i fins i tot
canvien el destí i les
decisions que hem de prendre...
Potser les
decisions del
president Puigdemont semblen
erràtiques, hi ha qui les troba
estratègiques per mantenir
viu el pols del procés, també per preservar la
dignitat del càrrec de president; d'altres les troben
tàctiques per cercar una
sortida digne a la seva
incerta situació personal, sobretot la que es trobarà quan qui
centri totes les mirades sigui e
l nou president de la
Generalitat...Algun dia se sabrà tot i potser llavors podrem
valorar amb més precisió si a les
hores difícils el
president Puigdemont va
accelerar o frenar, o ambdues coses alhora, el
procés, la
república, la
independència...
