"Darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona." Aquesta és una frase que, sens dubte i afortunadament, no ha sabut envellir. És una frase aparentment de lloança vers la dona que posa en evidència, amb la preposició "darrere", el paper secundari, sempre a la rerebotigua, és a dir, a casa i a la cuina, de les grans dones. Ni tan sols s'ha acabat imposant un intent de modernització de la frase substituint el "darrere" per un "al costat", perquè una gran dona no necessita un gran home, ni al costat ni, encara menys, al davant, per ser-ho.
És clar que aquesta frase, com tantes altres, és filla d'un temps i d'un context, i no són poques les grans dones a qui podem atribuir part de la seva grandesa per haver contribuït a fer grans, o més grans, els seus homes.
L'Anna Maria Muñoz Muñoz de Sarrià de Ter, l'Ana Mari de la Rasa, n'és un bon exemple, fent sempre costat, en els bons moments i en els més difícils, al seu home, a l'Antonio Moratalla, qui va ser tota una institució a Sarrià de Ter i, especialment, al barri de La Rasa i en el FC Sarrià, del qual va ser un dels fundadors i el primer president; no en va, el camp de futbol duu el seu nom...
És clar que l'Anna Maria és molt més que la vídua de l'Antonio Moratalla: és una gran dona per molts més motius, i una prova ben evident és aquesta entrevista que mesos enrere li vaig fer al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià, i que us animo a escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada