dimarts, 20 de maig de 2014

"Tata" Martino, Barça de transició

Gerardi "Tata" Martino al Camp Nou. Foto: EFE
Que el Barça no sabés guanyar la Lliga, empatant a casa contra un combatiu Atlético de Madrid, ni tan sols em va indignar, tampoc entristir i, ni molt menys, treure'm la gana i la son! Com segurament a molts de vosaltres, si sou "culers", la resignació va envair el meu estat d'ànim.

Guanyar la Lliga hagués estat, a banda d'una gran alegria, un regal tan inesperat com merescut, en cas de lluitar-la, malgrat el gris final de temporada... La insuportable lleugeresa del Barça s'ha prolongat fins al final de la temporada...

He de reconèixer, però, que perdre la Lliga només em sap greu per ell, sí per Gerardo "Tata" Martino

Sé que molts de vosaltres penseu que el Barça se li ha fet gros, que no ha sabut ni gestionar el vestidor (les jerarquies, ai les jerqrquies) ni l'equip des de la banda (els canvis, lectura dels partits...), però fins i tot amb els seus defectes, jo li segueixo veient les seves virtuts: un bon entrenador, honest i que sempre ha donat la cara, tot i que flagel·lant-se un xic massa, pel meu gust, darrerament!

No hem de carregar al "Tata" Martino amb més responsabilitat de la que té, que en té, de la temporada irregular del Barça

Sabia on venia, quan venia i com venia: va aterrar d'urgència per suplir un malalt Tito Vilanova, amb una plantilla i planificació feta i amb un club, això no ho sabia ni ho podia preveure, a les portes d'una important crisi institucional (va i li dimiteix el president!).

Però aquesta temporada ha tingut més ingredients: temes fiscals (Messi), econòmics (Neymar), lesions Messi i Valdés)...

Gerardo "Tata" Martino ha resultat ser, finalment, un entrenador de transició, com fa anys Bobby Robson; l'epíleg del gran Barça va ser, al meu perer, la notable temporada de Tito Vilanova... En unes altres circumstàncies potser hagués fet coses diferents, però de res serveix especular sobre el que sabem que no ha passat ni passarà...

El balanç esportiu de Gerardo Martino, a nivell de títols, és més aviat minso: una Supercopa d'Espanya guanyada de la mateixa manera que s'ha perdut la Lliga: empatant contra l'Atlético de Madrid.

Martino ha tancat el seu cercle... Simeone, en canvi, després de guanyar-li la partida a el Barça també a Europa, segueix anant partit a partit!

Gràcies "Tata" Marrtino i molta sort allà on els destins del futbol et portin!