Gestionar les expectatives

Si seguiu habitualment el futbol haureu notat com, d'uns anys ençà, les estadístiques han esdevingut un element important en la valoració dels jugadors i dels equips, i són tantes les dades que ara es recullen del seu rendiment (més enllà de gols i assistències, quilòmetres recorreguts, zones del camp que ha trepitjat, etc.) que fins i tot són utilitzades a l'hora de fer alineacions, valorant la càrrega de partits i la necessitat de descansar, prevenint fins i tot potencials lesions.

Amb la introducció de la intel·ligència artificial també veiem, a les retransmissions, dades en relació amb els atacs dels equips (si són més per banda dreta, esquerra o pel centre), o en relació amb els percentatges del destí de les pilotes en els llançaments de córner. L'explotació i anàlisi de les dades, també en el món del futbol, sembla infinita...

Un dels conceptes que aquests darrers anys s'han introduït en el món del futbol són els "expected goals" (els objectius esperats), una mètrica que calcula la probabilitat que una oportunitat es converteixi en gol. És clar que tenir un millor coeficient "expected goals" que l'equip contrari no garanteix marcar més gols, ni guanyar el partit, ja que l'important no és la probabilitat que entri la pilota, sinó que aquesta entri de forma efectiva, dins la porteria.

Això dels "expected goals", dels objectius esperats, m'ha fet pensar en la gestió de les expectatives, cosa que caldrà fer, amb cura i calma, amb el Barça de Hansi Flick la pròxima temporada. Veient com ha anat aquesta temporada, segurament l'expectativa, l'objectiu esperat, serà millorar-la, és a dir, revalidar els títols d'aquesta temporada i sumar-hi el de la Champions League. 

Inevitablement, es parla que aquest equip, jove, amb talent i un punt irreverent, pot marcar una època, sinònim de títols a cabassos cada temporada, amb Champions League incloses, però no perdria de vista que això és només l'objectiu esperat, l'expectativa, i que la realitat pot ser ben diferent.

Entenc que cal ser ambiciós, però el culer prudent (temorenc si voleu) que porto a dins, m'obstina a gestionar les expectatives i a valorar, de moment, més el que s'ha aconseguit que no els objectius esperats del futur, que sempre té un punt d'incert.