Febrer de merda?

Fa uns mesos, Hansi Flick ens va regalar una de les expressions que millor van definir una part de la temporada passada: "Shit November". Abans-d'ahir, mirant el partit i, sobretot, marcador final del Girona FC (2-1), i recordant també el recent (i sorprenent i dolorós fins i tot a l'hora de teclejar-lo) 4-0 contra l'Atlético de Madrid de l'anada de les semifinals de la Copa del Rei, no vaig poder evitar preguntar-me si ara estem davant d'un febrer de merda, simplement d'una mala ratxa o, encara pitjor, si estem davant de quelcom més dramàtic...

El veritable problema del Barça del partit contra en Girona FC no va ser l'arbitratge, que també, però és massa còmode (fins i tot irresponsable) excusar-nos amb l'actuació arbitral. El problema és que aquest Barça segueix essent excessivament vulnerable en defensa i que, quan ho era la temporada passada, ho compensava amb una eficàcia més gran en atac. Ara seguim amb una preocupant feblesa defensiva, tot i que tenim un gran porter, però l'atac ha perdut la seva força, la seva eficàcia. I, a més a més, sense Pedri al mig del camp, l'equip pateix més i li costa imposar el seu joc i dominar els partits com feia, més sovint, la temporada passada.

Malgrat tot, jo confio en Hansi Flick, un entrenador que ja ens ha demostrat que sap gestionar el vestidor i governar les crisis, que ha demostrat que sap recuperar jugadors i fer créixer l'equip. A més, la part positiva d'aquesta crisi és que arriba ara, quan encara queda molt per decidir, quan encara hi ha marge de millora i de recuperar les bones sensacions, el bon joc i els bons resultats. 

Confio (espero) que l'equip sabrà refer-se i millorar, i sobretot que la millora es consolidi en el moment en què l'equip es jugui de debò les garrofes, quan hagi de competir pels títols. Confio que la merda no adjectivi cap més mes: l'any passat en vam tenir prou amb el novembre, i enguany hauria de bastar amb aquesta primera quinzena de febrer.

El pols de Ter Stegen

Pensem un moment en els darrers grans porters del Barça, els que han marcat una època, i a mi, per generació, sobretot me'n venen 4 al cap: Urruti, Zubizarreta, Valdés i Ter Stegen. Cap dels tres primers va marxar del Barça per la porta gran, per diferents circumstàncies cadascun d'ells, tot i ser uns grans porters i donar un altíssim rendiment; Ter Stegen sembla que tampoc ho farà, pel pols que, segurament de forma legítima, està plantejant al club.

Hansi Flick sembla tenir clara la porteria de la pròxima temporada: tot indica que Joan Garcia, el porter de moda i fitxat aquest estiu provinent del RCD Espanyol, serà el porter titular i que Wojciech Szczesny, fitxat d'emergència la temporada passada quan ja estava retirat, i que va donar un bon rendiment, serà el porter suplent.

Iñaki Peña, el porter suplent de Ter Stegen que no va acabar de convèncer Flick hauria de marxar sense massa problemes traspassat a un altre club, i la pedra a la sabata de la porteria blaugrana és el (fins ara) capità, un Ter Stegen amb cartell de transferible fins que es va decidir operar, i que ara sembla que fa més nosa que servei.

Entenc que marxar del Barça no sempre és fàcil, i menys quan tens contracte vigent, per més que el club fitxi un porter per qüestionar-te la titularitat, quan no arrabassar-te-la, per voluntat de l'entrenador. Com es devia sentir Urruti, el gran "Urruti, t'estimo!", quan el Barça va fitxar Zubizarreta? Relegat a la suplència, Urruti no només va deixar el Barça, també es va retirar del futbol.

Ter Stegen devia sentir el mateix amb el fitxatge de Joan Garcia, per bé que el porter alemany no té previst retirar-se, i menys la temporada abans d'arribar a ser, per fi, el titular indiscutible (?) de la seva selecció en un gran torneig, com serà el Mundial de Futbol de l'any vinent. D'aquí que el porter alemany defensi aferrissadament la seva posició al club i al terreny de joc, plantejant un pols al Barça quan aquest ja el veia més fora que dins...

Ter Stegen passarà pel quiròfan i no podrà jugar d'entrada; els mesos de recuperació són claus per habilitar la inscripció de Joan Garcia, i el mercat d'hivern oferirà a Ter Stegen i al Barça una nova oportunitat per gestionar la seva situació, la seva possible sortida, que en cas de produir-se, estaria bé que fos de mutu acord i que permetés al porter alemany sortir per la porta gran del club, no per la del darrere o la de servei...

Gestionar les expectatives

Si seguiu habitualment el futbol haureu notat com, d'uns anys ençà, les estadístiques han esdevingut un element important en la valoració dels jugadors i dels equips, i són tantes les dades que ara es recullen del seu rendiment (més enllà de gols i assistències, quilòmetres recorreguts, zones del camp que ha trepitjat, etc.) que fins i tot són utilitzades a l'hora de fer alineacions, valorant la càrrega de partits i la necessitat de descansar, prevenint fins i tot potencials lesions.

Amb la introducció de la intel·ligència artificial també veiem, a les retransmissions, dades en relació amb els atacs dels equips (si són més per banda dreta, esquerra o pel centre), o en relació amb els percentatges del destí de les pilotes en els llançaments de córner. L'explotació i anàlisi de les dades, també en el món del futbol, sembla infinita...

Un dels conceptes que aquests darrers anys s'han introduït en el món del futbol són els "expected goals" (els objectius esperats), una mètrica que calcula la probabilitat que una oportunitat es converteixi en gol. És clar que tenir un millor coeficient "expected goals" que l'equip contrari no garanteix marcar més gols, ni guanyar el partit, ja que l'important no és la probabilitat que entri la pilota, sinó que aquesta entri de forma efectiva, dins la porteria.

Això dels "expected goals", dels objectius esperats, m'ha fet pensar en la gestió de les expectatives, cosa que caldrà fer, amb cura i calma, amb el Barça de Hansi Flick la pròxima temporada. Veient com ha anat aquesta temporada, segurament l'expectativa, l'objectiu esperat, serà millorar-la, és a dir, revalidar els títols d'aquesta temporada i sumar-hi el de la Champions League. 

Inevitablement, es parla que aquest equip, jove, amb talent i un punt irreverent, pot marcar una època, sinònim de títols a cabassos cada temporada, amb Champions League incloses, però no perdria de vista que això és només l'objectiu esperat, l'expectativa, i que la realitat pot ser ben diferent.

Entenc que cal ser ambiciós, però el culer prudent (temorenc si voleu) que porto a dins, m'obstina a gestionar les expectatives i a valorar, de moment, més el que s'ha aconseguit que no els objectius esperats del futur, que sempre té un punt d'incert.

L'enèsima remuntada per (quasi) guanyar la lliga

El Barça de Hansi Flick ho ha tornat a fer: ha tornat a guanyar un partit remuntant dos gols en contra. El Barça de Hansi Flick ho ha tornat a fer: ha tornat a guanyar al Real Madrid, la quarta victòria de la temporada en els quatre clàssics, la tercera remuntada contra el Real Madrid. El Barça ho ha tornat a fer: ha guanyat un partit després que un jugador de l'equip rival hagi fet un estèril "hat-trick".

Una característica d'aquest Barça de Hansi Flick és la seva mentalitat, la seva actitud competitiva de no donar cap partit per perdut; això s'ha vist, sobretot, a partir del mes de gener, després del novembre (i part de desembre) de merda.

Tot i la patacada en la semifinal de la Champions League contra l'Inter de Milà, podem afirmar que aquest Barça de Hansi Flick és el Barça de les remuntades, de no defallir tot i rebre un o dos gols en contra, de saber-se sobreposar i capgirar el marcador.

És clar que aquesta característica fa brillar virtuts (mentalitat, competitivitat, determinació, insistència) que es posen en joc amb la pressió i la contundència golejadora, i no amaga defectes, com la fragilitat defensiva o la manca de control en moments clau del partit, com la gestió dels darrers minuts del partit contra l'Inter, abans que els "nerazzurri" empatessin el partit...

El Barça de Hansi Flick, amb aquesta nova remuntada contra el Real Madrid, ja acarona el títol de lliga, que pot guanyar matemàticament a la pròxima jornada en el partit contra l'Espanyol. Si no hi ha sorpreses, el Barça guanyarà el títol de lliga dos anys després, després de la lliga de Xavi; si aquella va ser la lliga dels "1 a 0" (fins a onze vegades es va produir aquest resultat), aquesta de Hansi Flick serà recordada com la lliga de les remuntades!

El porter de Hansi Flick

Aquesta és una setmana clau per al Barça de Hansi Flick, en la que es jugarà bona part de la temporada: primer amb el partit d'avui contra l'Inter de Milà, la tornada de la semifinal de la Champions League, i que amb una victòria li permetria tornar-se a plantar, deu anys més tard, en una final de la Champions; després amb el partit contra el Real Madrid de diumenge, que permetrà calibrar fins a quin punt la lliga està quasi sentenciada (en cas de victòria o fins i tot un empat del Barça) o si caldrà lluitar-la, pràcticament, fins a la darrera jornada.

Respecte d'aquests dos partits de vital transcendència, Hansi Flick ja ha deixat clar qui jugarà a la porteria, Wojciech Szczesny, el veterà porter de nom impronunciable, tancant així, de soca-rel, qualsevol debat que es pogués generar arran de la recuperació del porter titular del Barca, Marc-André ter Stegen.

La gestió de la porteria, des de la inoportuna lesió de Ter Stegen, ha estat una de les qüestions que podrien haver desestabilitzat l'equip i, fins ara, les decisions que ha pres Hansi Flick han estat encertades, tot i que no sempre compreses per tothom. Va ser controvertida, i poc compresa inicialment per part de la premsa i l'afició, la decisió de seure el porter suplent Iñaki Peña en favor de Wojciech Szczesny, tot i que les primeres impressions del porter polonès no van ser massa bones. El temps, fins ara, li ha acabat donant la raó, ja que tot i amb les seves mancances i errors, el porter polonès transmet molta més seguretat, i solvència, a la porteria i la defensa de l'equip, fins al punt que el porter fumador, amb la seva actitud aparentment abstreta, s'ha guanyat la simpatia de l'afició.

Arribat a aquest punt, Hansi Flick opta per donar continuïtat a Wojciech Szczesny en els partits transcendentals per davant del suplent (ara més suplent que mai) Iñaki Peña i del recuperat, tot i que encara sense ritme de joc Marc-André ter Stegen.

Aquesta gestió servirà fins a final de temporada, i una vegada acabada, amb independència dels títols que finalment sumi el Barça, Hansi Flick haurà de pensar en la porteria de la temporada vinent, i juntament amb la direcció esportiva i el club, prendre decisions. I ara com ara, sembla que Wojciech Szczesny, podria renovar i seguir, en detriment d'Iñaki Peña, per ser el suplent de Marc-André ter Stegen. Veurem.

Si Josep Lluís Núñez tenia la seva portera, Hansi Flick també té, de moment i pels partits transcendentals, el seu porter.

Remuntar la remuntada

Des de fa unes hores la «culerada» somiem desperts, literalment desperts tenint presents les hores intempestives en què va acabar la final de la Copa del Rei, lluitada i finalment guanyada pel Barça després de la pròrroga.

El partit va ser una autèntica muntanya russa d’emocions i el guió final va oferir al Barça una victòria molt valuosa contra l’etern rival, el Real Madrid, més enllà del títol en si. El valor de la victòria rau sobretot en el fet que el Barça va remuntar un partit que abans li havia remuntat el Real Madrid, l’especialista històric en remuntades.

És cert que en la final de la Supercopa d’Espanya el Barça va capgirar el marcador després del gol inicial del Real Madrid, atropellant-lo després de forma contundent; però a la final de la Copa del Rei no va ser així: el Barça va ser superior, especialment a la primera part, i si hagués pogut marcar un segon gol potser hauríem vist un altre partit. El Real Madrid, però, va saber equilibrar el matx a la segona part i, en dues jugades a pilota aturada, va aconseguir capgirar el marcador. El Real Madrid va poder fer, finalment amb el Barça aquesta temporada, allò que tant sap fer: remuntar el partit.

El factor diferencial d’aquest Barça, com ha demostrat especialment aquest 2025, és que no es rendeix i, a diferència d’altres temporades, competeix fins al final. Aquest esperit competitiu sovint dona fruit, i ahir el fruit va ser, primer, el segon gol que empatava el partit i forçava la pròrroga, i, després, el tercer gol als minuts finals de l’afegit, que evitava els temuts penals (d’arribar-hi, sincerament, els veia perduts) i donava el títol al Barça, per joia i eufòria de tota la «culerada» i desesperació, furibunda i irada, d’alguns jugadors del Real Madrid.

La Copa del Rei «mola» quan es guanya i és un «xupito» quan es perd, però la rellevància d’aquest títol no rau només en el trofeu en si, sinó en el context: una victòria contra el principal rival, en una temporada en què el Barça li qüestiona l’hegemonia, també a Europa.

Des de fa unes hores la «culerada» somiem desperts, i convindria despertar-nos del somni de Morfeu, perquè la lliga i la Lliga de Campions s’han de seguir competint, i el risc de rebre una plantofada aquest dimecres, al pròxim partit (l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions), és elevat.

Remuntar la remuntada ha estat una gesta, tant o més valuosa que una possible victòria per golejada. I d'aquí endavant es podrà guanyar o perdre, però ara ja sabem que la competitivitat d'aquest equip de Hansi Flick, aquesta temporada, ja no és negociable.

L'esperit competitiu del Barça de Hansi Flick

Potser no va ser tan apoteòsica com aquella nit inoblidable del 12 de març de 1997, la del 5-4 contra l'Atlètic de Madrid en el partit de tornada de quarts de final de la Copa del Rei, la nit del "Pizzi, ¡sos macanudo!" que Joaquim Maria Puyal va immortalitzar. Potser no va ser tan apoteòsica com aquella, però la remuntada del Barça d'aquest diumenge contra els "colchoneros", remuntant un 2 a 0 per acabar amb un 2 a 4, va ser vibrant i espectacular!

Aquella remuntada va servir per no caure eliminats i seguir competint a la Copa del Rei, que finalment es va guanyar. Aquesta remuntada de moment no sabem si servirà per guanyar la lliga; de moment serveix per refermar la primera posició de la lliga, per allunyar més l'Atlètic de Madrid i per guanyar-li la diferència de gols particular, l'anomenat "gol average".

Em meravella, i alhora sorprèn, l'esperit competitiu d'aquest equip; jo, que amb el segon gol de l'Atlètic de Madrid ja em resignava a donar el partit per perdut, aspirant com a molt a l'empat quan el Barça va fer el primer, vaig quedar totalment en fora de joc, assenyalat com tants altres, quan vaig veure com el Barça no només capgirava el marcador, sinó que l'ampliava guanyant-li la diferència de gols, element clau en cas d'empat a punts.

És evident que aquest Barça comet errors defensius i que assumeix riscos i és vulnerable; també és evident que és un equip que, mentalment i futbolística, té la capacitat per compensar amb escreix els errors defensius amb una gran capacitat per marcar gols, per a ser més contundent a l'àrea contrària que vulnerable a la pròpia.

El Barça necessitarà aquest mateix esperit competitiu per eliminar, precisament a l'Atlètic de Madrid, en el partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rei, amb l'eliminatòria empatada, per seguir refermant el lideratge a la lliga espanyola i per superar fases a la Champions League, la més immediata, els quarts de final que disputarà contra el Borussia Dortmund.

Certament, el camí fa pujada, però aquesta temporada, a diferència de les darreres, el Barça va ben calçat i, amb independència de si arriba o no a tots els destins desitjats, com a mínim estem gaudint, i de quina manera, del camí!

Barça 2025

El primer equip masculí de futbol del Barça, el Barça de Hansi Flick, encara no coneix la derrota aquest 2025. Després del "novembre de merda", crisi de resultats que es va arrossegar part del desembre, el Barça ha començat l'any 2025 desplegant un bon joc i aconseguint trans resultats. 

La comunió al vestidor es palpa també al camp, com la fortalesa mental d'aquest equip, que està aprenent, tot i la joventut d'alguns dels seus jugadors, a afrontar adversitats dins i fora del camp. Hansi Flick no només ha fet madurar l'equip, en el seu conjunt, també ha sabut recuperar el bon joc que alguns jugadors havien perdut, i ha ordenat tàcticament un equip que ara té clar a què juga en atac, i en defensa.

Ara com ara el Barça és candidat a tot, a la lliga espanyola, remuntant i recuperant el lideratge, a la Copa del Rei, amb una tornada de semifinals contra l'Atlètic de Madrid que promet emocions fortes, i a la Champions League, amb un quadre aparentment favorable i havent desplegat un gran joc en l'eliminatòria de vuitens de final contra el Benfica.

Els mateixos jugadors ja diuen que van a totes, per tots els títols, i entenc que aquesta ha de ser la seva actitud, i fins i tot la "culerada" s'encomana d'aquesta rauxa i ja somia amb un tercer triplet! Afortunadament, Hansi Flick hi posa calma: "cal anar partit a partit i encara queda molta temporada".

Aquest Barça competeix, que és el mínim que li hem d'exigir i, sobretot, amb aquest Barça es gaudeix amb les genialitats de Lamine Yamal, el control de la pilota i del partit de Pedri, el nervi de Raphinha i fins i tot amb la seguretat que Szczesny, sota pals, ha aportat de nou a la defensa.

El Barça de Hansi Flick encara no coneix la derrota aquest 2025, és clar que falta dir-ho i destacar-ho perquè la primera derrota es produeixi, i no ens convindria que es produís, que el pròxim partit és contra un combatiu Atlètic de Madrid aquest diumenge en el campionat de lliga.

Aquest 2025, fins a final de temporada, hem de comptar que el Barça perdrà algun partit, i potser algun partit perdut li costarà algun títol. Veurem fins quan dura aquesta bona ratxa, veurem si aquesta bona temporada es pot farcir amb algun títol, o títols més!

Szczesny, el veterà porter polonès de nom impronunciable

En el futbol, les àrees són determinants: allà és on, en el balanç entre encerts i errors, es decideixen els títols. Això no obstant, un bon migcamp, una bona transició entre àrees, és igualment imprescindible. Actualment, al Barça, mentre l’equip s'atipa de gols a les àrees rivals, el debat se centra en qui ha de defensar l'àrea pròpia: el jove Iñaki Peña, suplent del lesionat Ter Stegen, o el veterà porter polonès de nom impronunciable, Szczesny, fitxat d’urgència després d’haver-se retirat.

Històricament, les porteries dels equips cerquen estabilitat, amb un titular clar i un suplent definit. Tot i això, la competència entre porters pot ser beneficiosa a curt termini, però acostuma a generar conflictes a mitjà o llarg termini. Un exemple d’aquesta convivència es va viure al Barça de la temporada 2014/15, amb Bravo i Ter Stegen alternant-se les competicions. Malgrat l’èxit esportiu d’aquell any, amb el segon triplet del club, la situació es va resoldre consolidant Ter Stegen com a titular i provocant la sortida de Bravo.

Amb la baixa de Ter Stegen, Peña va assumir el rol de titular, però l’arribada de Szczesny ha capgirat la situació. Hansi Flick sembla confiar més en l’experiència del polonès, tot i que aquest encara necessita temps per agafar ritme competitiu. A més, el futur de Peña al club sembla que s'està emboirant, des que va arribar tard a una xerrada tècnica i, a conseqüència d'això, va perdre la titularitat. Aquesta decisió té implicacions de futur, ja que Peña és jove i té contracte fins al 2026, mentre que Szczesny només estarà al club, en principi, fins a final de temporada.

La realitat és que cap dels dos sembla destinat a substituir Ter Stegen a llarg termini. Ara, però, el debat gira al voltant del present: qui ha de defensar la porteria blaugrana en el tram final d'aquesta temporada. De moment, l’aposta de Flick, segons diu, es basa en sensacions i apunta clarament cap a Szczesny, el veterà porter polonès de nom impronunciable. 

Recuperarà la titularitat Iñaki Peña? Els alternarà segons la competició? El debat segueix obert, i aquest debat no cremarà mentre a les àrees rivals se segueixin marcant més gols que els encaixats a la pròpia, sigui quin sigui el porter que se situï sota els pals...

Merda de novembre

No sé què té, Hansi Flick, que fa que de moment, i contradient molts pronòstics, el seu aterratge al Barça hagi estat un bàlsam per a l'equip i, també de retruc, per al club.

Mentre encara se li qüestionava l'estil, per no tenir ADN Barça, ell anava recuperant jugadors qüestionats fent-ne sortir una millor versió, potenciant les prestacions de l'equip amb bon joc i resultats. I si esportivament ha aportat criteri, el seu criteri, també l'ha desplegat a la sala de premsa, guanyant-se el respecte dels periodistes, a qui també tracta amb respecte, com ho fa també, de forma exemplar, amb l'afició.

El bon i esperançador inici de temporada ha tingut una primera davallada aquest mes de novembre, encadenant mals partits i resultats, generant una petita crisi esportiva. El partit d'abans-d'ahir contra el Mallorca va tallar la mala ratxa i, suposo que alliberat i veient la llum al final del túnel, Hansi Flick va deixar anar allò del "novembre de merda": "We are happy that shit November is over and now we start with the December".

"Estem contents que s'hagi acabat la merda de novembre i ara comencem amb el desembre", que és una manera de dir, ja era hora que giréssim full! La dita diu que "el novembre i els difunts, marxen tots junts", tant de bo amb el novembre (de merda) i els difunts hagi marxat, també, la mala ratxa...

En tot cas, la frase és una bona mostra del seu sentit de l'humor i també del coneixement, que algú del club l'hi haurà posat en antecedents, dels novembres de merda que el Barça ha tingut al llarg de la seva història recent.

Espero que la victòria a Mallorca no sigui flor d'un dia, i que el Barça de Flick recuperi el nivell de l'inici de temporada, que el desembre no ens deixi glaçats!

El Barça de Hansi Flick

Qui ens hauria dit que un entrenador alemany, mai identificat amb això que anomenem "ADN Barça", ens retornaria la il·lusió, fins i tot l'orgull i l'autoestima culer, somiant desperts, quan encara no s'han jugat un terç dels partits de lliga, que "aquest any sí!".

Hansi Flick va aterrar al Barça essent conscient de la situació de l'equip, en hores baixes i amb jugadors qüestionats, i de la situació del club, amb poques possibilitats de fer grans fitxatges; lluny de queixar-se, va començar a construir un equip a partir d'aquí.

En aquest primer tram de temporada Hansi Flick ja s'ha guanyat el respecte i admiració de l'afició culer, recuperant jugadors que semblaven amortitzats i fins i tot defenestrats, millorant-ne notablement el rendiment, fent una aposta pel talent de la Masia davant la plaga de lesions, i donant identitat a un sistema i model de joc, amb un treball tàctic tant indiscutible com reconeixible.

Hansi Flick tenia la seva primera prova de foc aquesta setmana passada, especialment amb els partits contra el (seu) Bayern de Múnic a la Lliga de Campions i el clàssic de la lliga contra en Real Madrid al Santiago Bernabéu. En ambdós partits, prova superada, i amb nota!

Fins ara, però, el Barça de Hansi Flick encara no ha guanyat res, cap títol, i això és quelcom que caldria anar-nos recordant; Hansi Flick ha sabut redreçar amb encert el rumb del primer equip del Barça de futbol masculí, i per fer que aquestes bones sensacions i aquests bons resultats deixin pòsit, caldrà afegir-hi títols, algun títol.

És clar que els títols es guanyen a la primavera; es poden començar a perdre a la tardor, i sobretot es guanyen a la primavera. Aquesta tardor és molt il·lusionant; tant de bo no perdem la inèrcia, aquesta dinàmica positiva en què ha entrat el Barça, gràcies a Hansi Flick.

Tornar les coses al seu lloc

Tornar les coses al seu lloc; aquest és el pensament, verbalitzat per molts, de gran part de la culerada després de la contundent i inapel·lable victòria del renascut Barça de Hansi Flick contra el (sempre) combatiu Girona de Míchel d'aquest diumenge: 1 a 4 a Montilivi.

Tornar les coses al seu lloc després que la temporada passada el Girona FC atropellés el Barça a la lliga en els enfrontaments directes, alterant el (suposat) ordre de les coses. Les derrotes del Barça de Xavi contra el Girona van fer mal, molt de mal, i encara bo, des de la perspectiva blaugrana, que el Barça va acabar per davant del Girona a la lliga...

Tornar les coses al seu lloc perquè, el Girona pot ser, per a molts culers, un equip simpàtic (no així, mai el RCD Espanyol!), sempre, evidentment, que no alteri l'ordre de les coses, sempre que no gosi, com va fer la temporada passada, mirar-lo de fit a fit, estossegar-li a la cara.

Tornar les coses al seu lloc i, amb la contundent i inapel·lable victòria, que esterilitza qualsevol debat sobre el possible penal, debat esterilitzat pel mateix Míchel, treure's aquella espina que part de la culerada encara tenia clavada per la doble humiliació de la temporada passada i, amb les coses al seu lloc, recuperar un cert alleujament.

L'arrancada de cavall del Barça de Flick sembla tornar-lo al seu lloc, però la cursa, la temporada, és molt llarga i tornar les coses al seu lloc respecte al Girona FC pot ser un bàlsam, però no és, ni de bon tros, el més important. 

Tornaran les coses al seu lloc quan el Barça no només pugui competir contra el Real Madrid, sinó també guanyar-lo i, sobretot, guanyar-li títols. Tornaran les coses al seu lloc quan el Barça torni a ser un equip potent i solvent a Europa.

Tornar les coses al seu lloc respecte al Girona FC potser sí que diu molt del Barça, però diu més, molt més encara, del Girona FC.