Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre, "La noia del tren" (2015, La Campana) de Paula Hawkins amb traducció d'Imma Falcó, que al seu dia, fa 10 anys, va ser tot un fenomen literari, amb més de 20 milions de llibres venuts, esdevenint tot un "best-seller" i generant una adaptació cinematogràfica, també de gran èxit.
"La noia del tren" és la Rachel, una dona vulnerable i alcohòlica (no sé si alcohòlica per vulnerable o vulnerable per alcohòlica...), que agafa cada dia el mateix tren per anar a treballar a Londres i, des de la finestra, observa una parella que viu a prop de la casa on ella va viure amb el seu exmarit, i que s’imagina perfecta… Fins que un dia veu alguna cosa estranya i la dona desapareix. A partir d’aquí, la Rachel es veu arrossegada a un misteri fosc on res ni ningú és el que sembla.
"La noia del tren", una història que explora la fragilitat humana, la confiança i la desconfiança, la dependència emocional i com la percepció, a vegades, pot enganyar més que no pas revelar, és un llibre que comença així:
"Està enterrada sota un bedoll, baixant cap a les antigues vies del tren. La tomba està marcada amb un túmul. De fet, només és una pila de pedres. No volia atraure l'atenció de la gent cap al lloc on reposa, però tampoc la podia deixar sense cap recordatori. Allà hi descansarà en pau, sense que la molesti ningú, sense cap altre so que el cant dels ocells i la fressa dels trens."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada