De mare no només n'hi ha una

De mare no només n’hi ha una; només cal fer un cop d'ull a les xarxes socials el Dia de la Mare desmentir l'esgotada expressió "de mare només n'hi ha una!"

Entenc que l'expressió, sens dubte benintencionada, és una manera bonica de reconèixer l’amor, l’esforç, fins i tot l'abnegació d’aquella figura que no només ens ha donat vida, sinó que sobretot ens acompanya des d'aquell primer moment: la mare. Però sovint, rere aquesta bondadosa frase, s’hi amaga una visió limitada, fins i tot injusta i gairebé exclusivista de què és i representa ser mare.

La maternitat, entenc, és una experiència intensa, molt més, per raons òbvies, que la paternitat, però, tot i això, la maternitat no sempre ho és tot, ni ho ha de ser tot. Les mares no neixen com a mares: són persones amb una història i amb una identitat pròpia, amb somnis, vocacions, contradiccions i desitjos que van més enllà del fet de parir i de ser mares. La idea, defensada durant tants anys per tantes religions, que ser mare és el rol definitiu d’una dona ha estat tan repetida que l'ha acabat subjugant.

Per això cal trencar amb la idea que una bona mare és aquella que s’hi dedica en cos i ànima, que s'entrega incondicionalment a la voluntat dels seus fills i filles (també del seu marit) sense que li importi res més. Aquesta anacrònica concepció de la maternitat, tant estesa com injusta, no només és inassolible, sinó que carrega les mares amb una exigència que les fa invisibles com a persones, com a les persones que són amb independència de la maternitat.

Afirmar que “de mare no només n’hi ha una” és una manera de dir que dins de cada mare hi conviuen moltes dones. Dones que, en general, estimen (moltes incondicionalment) els seus fills i filles, però que també necessiten (i afortunadament cada vegada més, s'agafen) espai per respirar, per créixer i fins i tot per equivocar-se, si cal com a mares. Dones que han après a posar límits, a no haver d'arribar a tot, dones que tenen nom més enllà de “mama” o "mare".

De mare no només n'hi ha una, per bé que, en teoria, tots en tenim només una, de mare (tot i que fins i tot aquesta afirmació és qüestionable), perquè dins de cada mare s'hi amaguen moltes dones, i ser mare és (hauria de ser), simplement sumar una identitat més a tot allò que ja són.