Així comença...

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre, "A cadascú el que és seu" (Edicions 62, 1988), de l'escriptor sicilià Leonardo Sciascia, que és l'únic testimoni d'un fet, si voleu anecdòtic, de la meva, d'ara fa poc més de 37 anys...

A la primera pàgina del llibre, just quan girem la portada, hi ha quelcom més que el meu nom; com en altres llibres que tinc, també hi ha el motiu pel qual aquest llibre, que ja fa temps que té les pàgines esgrogueïdes, va arribar a les meves mans.

Escrit per mi mateix, a la part superior dreta d'aquesta primera pàgina hi diu: "Roger Casero. Concurs de redacció en català. 30-4-88. St. Jordi. Escola de Magisteri". Aquest llibre va ser l'única recompensa, a banda de la satisfacció de participar-hi, del concurs de redacció en català a Girona, després de ser seleccionat per la meva escola.

No recordo quina redacció vaig escriure; recordo més la que vaig escriure a l'escola i que em va dur a participar en el concurs en l'àmbit de Girona; recordo vagament el dia, sobretot la impressió que em va causar, físicament, l'edifici i les aules de "l'Escola de Magisteri", que aleshores acollia els estudis de Magisteri i avui acull els de medicina i infermeria.

El que sí que vaig descobrir aleshores és que m'agradava escriure, però no me'n sortia gaire amb la ficció; segurament aquell concurs va ser un toc de realitat...

Del llibre, podria comentar-vos que me'l devia llegir aquell estiu, i ara he hagut de recórrer a la breu sinopsi que hi ha a la contraportada per recordar-ne la trama: "Ens trobem en un poble de l'interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que fins aquell dia vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es ficava en política. Però l'amenaça s'acompleix puntualment, durant una cacera, sense donar temps a Manno d'encomanar-se a Déu ni al diable. Laurana, un jove professor d'institut, mogut per la seva passió intel·lectual, intentarà de buscar l'assassí enmig d'una xarxa de silenci i complicitat."

"A cadascú el que és seu" (Edicions 62, 1988), de Leonardo Sciascia amb traducció, en aquesta edició, de Francesc Parcerisas, és un llibre que comença així:

La carta va arribar amb la repartició de la tarda. El carter, com de costum, va deixar el feix multicolor dels impresos publicitaris damunt el taulell, després, amb precaució, quasi com si tingués por que explotés, deixà la carta: sobre groc, adreça impresa en un rectangle blanc enganxat al sobre.
-Aquesta carta no em fa gens de gràcia -va dir el carter.
El farmacèutic va aixecar els ulls del diari, va treure's les ulleres i demanà:
-Què dius? -una mica dur i encuriosit.
-Deia que aquesta carta no em fa gens de gràcia.
Amb l'índex va apropar-la lentament, per sobre el marbre del taulell, cap al farmacèutic.
El farmacèutic va inclinar-se per mirar-la, sense tocar-la; després va aixecar-se, es tornà a posar les ulleres i la va mirar de nou.
-Per què no et fa gràcia?
-L'han tirada al correu aquí, aquesta nit o aquest matí d'hora; i, i, l'adreça, l'han retallada d'un full amb l'encapçalament de la farmàcia.
-Molt bé va constatar el farmacèutic, i esguarda el carter, embarassat i inquiet, com si esperés una explicació o una decisió.
-És una carta anònima va dir el carter.
-Una carta anònima? -va repetir el farmacèutic