Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.
Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
I avui, una d'aquelles cançons en què la música, aparentment alegre, amaga una història tràgica, i amarga.
"In Hell I'll Be In Good Company", del grup de folk i rock canadenc The Dead South, parla de l'acceptació (més que resinació) del destí, per terrible que aquest sigui, per més que el destí t'enviï, directament, a l'infern. Tal com diu el títol, i narra la cançó, fins i tot a l'infern el narrador hi trobarà bona companyia, ànimes condemnades com la d'ell mateix.
La narració d'una relació amorosa turbulenta i violenta xiulant i a toc de banjo no deixa de ser paradoxal, però aquesta és, també, la gràcia de la música en general i d'aquesta cançó d'aquest grup amb una estètica tan característica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada