L'Espanya adormida?

"España acaba de despertar, hijos de puta!"

Ben segur ja haureu sentit aquesta frase i vist el personatge que la va dir, en una de les moltes concentracions que la dreta i l'extrema dreta estan fent arreu d'Espanya, especialment davant les seus del PSOE.

Aquesta és només una mostra del que s'hi respira, en aquestes manifestacions, un aire ranci, dens i condensat de naftalina, amb importants traces de franquisme cada vegada menys dissimulat, que s'expressa i reparteix a parts iguals odi contra els socialistes i l'esquerra en general, odi contra els independentistes i els catalans en general. Unes manifestacions en les quals, també, es desferma la violència.

Es desperta aquesta Espanya que semblava adormida, hivernada i somnolenta, i ho fa alimentada per un Partit Popular que els ha donat vida, vida política i, encara més perillós, vida institucional. Lluny de tendir a la moderació, el Partit Popular s'ha escorat a la dreta i ha abraçat políticament i institucional a Vox, donant-los corda i volada.

Aquesta Espanya s'ha despertat i, "arriba Espanya!", s'ha mobilitzat al carrer i resulta curiós, si més no, veure com manifestants de dreta o extrema dreta s'enfronten violentament a la policia, i fins i tot l'insulta referint-s'hi com a "piolins": "¡Piolines, sois unos piolines. Os tenían que haber tirao al mar en Barcelona!". Veure per creure!

El despertador d'aquesta Espanya és Aznar, que d'ideòleg ha passat a agitador de masses i, naturalment, s'hi suma Abascal, ara fins i tot exhortant a la policia espanyola a desobeir les suposades ordres il·legals dels seus responsables polítics.

Aquests dies previs al possible pacte d'investidura de Pedro Sánchez s'està tensant el clima polític fins al punt que hi ha, entre els manifestants, qui troba a faltar Tejero. Potser el risc és aquest, que l'Espanya que es desperta és la colpista, no només la de dretes sinó la feixista, la que no respecta la democràcia, ni la diferència, ni la diversitat.

Aquesta Espanya es desperta ara al carrer, però en realitat mai ha perdut la son i s'ha mantingut sempre molt viva i desperta sota les togues...