Una jornada més, el Girona FC segueix al capdamunt de la classificació de la lliga, conreant victòries amb remuntades incloses i, sobretot, desplegant un gran joc.
El salt qualitatiu d'aquest inici de temporada és impressionant i, de moment, la seva continuïtat no sembla tenir fi. La dupla Cárcel - Míchel han permès construir un equip sorprenentment sòlid i competitiu que, a banda de guanyar, agrada i s'agrada.
La progressió ja es va veure la temporada passada i aquesta, lluny de trencar-se perdent peces importants, s'ha consolidat trobant solucions tant o més resolutives.
L'equip, l'afició i la ciutat vivim en un núvol i Míchel se'n cuida prou de fer-nos tocar de peus a terra, ell que ha mastegat molta pols en això del futbol d'elit, ell que té ofici i sap el pa que s'hi dona: que li ho preguntin al fins ara entrenador de l'Espanyol, Luis Garcia...
Tota aquesta embranzida apropa el Girona FC de forma més prematura al seu primer objectiu, la permanència, i li permet somiar abastar-ne d'altres, ara ja verbalitzats explícitament, com la classificació per a les competicions europees.
Algun dia la ratxa de victòries es tallarà, i tal vegada en vindrà una de derrotes o empats; és cert que ara el Girona ha entrat en una dinàmica positiva i de confiança de joc i resultats, però difícilment seguirà així el que resta de temporada. Les aturades per partits de seleccions solen trencar ritmes i ratxes, i si en un futur és així, com a mínim podrà afrontar les turbulències amb un còmode coixí de punts.
Aquesta setmana hi ha qui ha començat a comparar el fenomen del Girona FC amb el del Leicester City Football Club, que la temporada 2015-16 va guanyar, sorprenentment, la Premier League. Aquesta és una comparació, a hores d'ara, perillosament precipitada, una comparació que no li convé al Girona FC i que, a la seva manera, el mateix entrenador ha defugit, situant el seu somni en la lluita per classificar-se per a les competicions europees, no per guanyar la lliga.
Aquest somni, si algú el té, de moment ha de ser inconfessable, un d'aquells somnis que no vols que s'acabin, dels que no et vols despertar; d'aquells somnis impossibles que, reconeguem-ho, més aviat se somien desperts,
De moment, gaudim del moment i somiem una mica, si cal, amb Europa... Sí, contradient Lluís Llach, abaratim el somni, tampoc ens passem, de moment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada