La d'aquest llibre no és una lectura agradable; més aviat és incòmode, fins i tot pertorbadora, i no només pel que explica, també per com ho explica. No sé si aquesta incomoditat també és causada pel fet que en el text no hi ha comes, tot són frases amb punts i seguits i punts i aparts.
"Johnny va agafar el fusell", de Dalton Trumbo, ha estat la primera de les tres lectures del Club de Lectura sobre Pau i Drets Humans, que es fa a la Biblioteca Just M. Casero de Girona. La participació en el club n'enriqueix encara més la lectura, compartint les impressions i les reflexions del llibre amb altres lectors, aprofundint en el missatge, o missatges que transmet el llibre. El debat i la conversa del club sempre et porta un xic més enllà de la lectura, no només en l'àmplia comprensió de la lectura, també en la presa de consciència.
"Johnny va agafar el fusell", escrit després de la Primera Guerra Mundial i publicat just a l'inici de la Segona, és un crit a la pau i a l'antibel·licisme i deixa anar frases (algunes sembla fins i tot que les escup!) que no van deixar indiferent la societat d'aleshores (més l'europea que l'americana), ni deixa indiferent la d'ara.
Les que contenen aquests fragments tan sols en són una mostra.
"Hi ha moltes lleis que protegeixen els diners de la gent en temps de guerra però que la vida et pertanyi a tu mateix no apareix recollit en cap llibre".
"Defensa els teus ideals mentre no et costin la vida. I diran però segur que la vida no és tan important com els principis. I tu respons ah no? Potser la teva no però la meva sí. Què collons són els principis? Defineix-los i queda-te'ls tots per a tu".
"Podia demostrar que tots aquests assassins retòrics fills de la gran puta que exigien sang estaven equivocats. Els podia dir senyor al meu entendre no hi ha res perquè valgui la pena morir perquè jo estic mort. No hi ha cap paraula que valgui una vida. Preferiria treballar en una mina de carbó a les profunditats de la terra i no tornar a veure la llum del sol i menjar crostes i aigua i treballar vint hores al dia. Ho prefereixo a la mort. Canviaria democràcia per vida. Canviaria independència i honor i alliberament i decència per vida. Li ho donaria tot a canvi del poder de caminar i veure i escoltar i respirar l'aire i tastar el menjar. Vostè quedi's les paraules."
"Morir no és noble. Encara que moris per honor. Encara que moris sent l'heroi més gran de la història. Encara que siguis tan magnífic que el teu nom es recordi per sempre i qui ha estat mai tan magnífic? El més important és la vostra vida nois. Quan ets mort només vals per a discursos. No us deixeu entabanar. No feu cas quan us toquin l'espatlla i us diguin vine hem de lluitar per la llibertat o la paraula que sigui sempre hi ha una paraula".
"Vosaltres planegeu les guerres vosaltres senyors dels homes planegeu les guerres i apunteu on són que nosaltres apuntarem el fusell."
Ja tenim a les mans la lectura següent, el còmic "El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard" de Harkaitz Cano i Adur Larrea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada