El Museu del Vi ara és La Brutal, Ràdio Girbau una botiga de roba infantil, can Sans una botiga de no sé què ni com es diu, com la Pastisseria Faure, i la històrica Llibreria Geli s'està transformant en més can Quera... Què se'n farà del Boira?
Com les persones, els negocis també estan de pas, també neixen i algun dia moren o, com ara el Restaurant Boira, buc insígnia del grup ídem, es traspassen.
És llei de vida i, en el cas dels negocis, de les botigues i de l'activitat econòmica, llei del mercat, a vegades una llei més salvatge. I som nosaltres, d'alguna manera, qui també fa aquestes lleis i dicta sentència amb els nostres hàbits de consum, també canviants. Ahir parlàvem d'un cinema, avui d'un restaurant.
La Girona desapareguda segueix ampliant implacablement el seu catàleg a mesura que es van acumulant les víctimes i d'aquí uns anys, dècades, amb prou feines recordarem el Boira, que com la boira, també s'esvairà...
Jo encara recordo, tot i que vagament, el mercat del bestiar que hi havia a l'actual rotonda de Pedret, a la zona de La Copa, però mai havia vist el que al seu dia hi havia al carrer General Mendoza; tampoc he trepitjat mai la bonica Rambla Pi i Margall, escapçada per la plataforma de la Plaça Catalunya ni, parlant d'activitat econòmica, les Peixateries Velles que donen nom al pont també anomenat de ferro, Eiffel o, antigament, Palanques Vermelles. També hi ha ponts que ja no hi són o, més aviat, que han canviat de riu, riera o rierol...
Com ha deixat escrit, i ben explicat, el geògraf Narcís Sastre i Fulcarà, Girona també és una ciutat en moviment, per més que hi hagi moviments que ens causin cert dolor.
Què se'n farà del Boira? Quan escampi la boira ho sabrem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada