dijous, 22 de setembre del 2022

De moment em quedo a Catalunya


Comptat i debatut, us informo que finalment em quedo a Catalunya. Reconec que ho he comptat ràpid i que ni tan sols ho he debatut, que els cants de sirena del govern d'Andalusia no ressonen, ni per error, a les meves orelles.

El patrimoni que tinc, poc en nombre i en valor, però patrimoni al cap i a la fi, no tributa ni tan sols a Catalunya, fet que celebro per un costat, i lamento per l'altre, per allò que ja m'agradaria a mi tenir aquests problemes, aquests mals de cap.

El govern andalús, governat ara amb majoria pel Partit Popular, ha seguit les passes del de la Comunitat de Madrid i ha suprimit l'impost de patrimoni, alhora que ha fet una crida als contribuents catalans amb les rendes més altes a traslladar-hi la seva residència, si més no la fiscal.

Així és com governa la dreta espanyola, reduint impostos als que més tenen i atiant el foc a les tensions territorials, amb Catalunya sempre en el punt de mira. Bé, això de reduir els impostos als rics també és cosa de la dreta catalana...

Amb la fiscalitat cada terra fa sa guerra i de moment els intents d'establir una certa harmonització establint uns tipus mínims han quedat en intents, tant a Espanya com a la Unió Europea. Curiós que els que demanen tanta unitat espanyola (i uniformitat lingüística) siguin els mateixos de pixar-s'hi a sobre en temes de fiscalitat.

La proposta d'atraure fortunes catalanes, més enllà del titular i l'exabrupte inicial, pot tenir cert recorregut, que ja sabem que el diner és poc amic de banderes i de patriotisme, i sempre cerca llocs on créixer més.

Així que res, que el meu modest patrimoni i jo ens quedem , i amb molt de gust, a Catalunya...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada