L'altre inici de curs

Si aquest dilluns s'iniciava el curs per a l'alumnat d'educació infantil i primària, avui ho fa l'alumnat de secundària, avui s'inicien les classes d'ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius. És un inici de curs diferent que el d'infantil i primària, potser amb menys llàgrimes tot i que igualment amb molts nervis i expectació, especialment per a l'alumnat que inicia una etapa.

És especialment vertiginós l'inici de curs a 1r d'ESO pel canvi que suposa, a tots els nivells, passar de l'escola a l'institut; aquesta sensació de vertigen és compartida per alumnat i famílies, i a vegades són els pares i les mares qui més vertigen tenen. És innegable que és un canvi d'etapa, com tants altres es fan al llarg de la vida, tot i que aquest canvi no hauria de ser viscut tant com un salt entre dues ribes sinó com un passeig, una transició.

Aquesta necessitat de fer el salt impressiona i imposa massa, i potser caldria treballar més, i més intensament, per no tallar tan de soca-rel el cordó umbilical que uneix l'alumnat i les famílies amb l'escola, i en comptes de tallar-lo caldria nuar-lo amb el que inevitablement unirà alumnat i famílies amb l'institut. No s'hauria de tractar tant de passar pàgina i deixar enrere l'escola, sinó d'acompanyar en el procés del canvi inevitable. No tinc massa clar que quan es va plantejar, anys enrere, el canvi de sistema educatiu actual, amb mainada de 12 anys trepitjant l'institut, això es tingués prou en compte.

Avui les aules de secundària s'ompliran de nou, tornaran les corredisses pel passadís i el brogit als patis i, per a la majoria de l'alumnat dels instituts, els dinars a quarts de tres, les tres tocades o fins i tot a quarts de quatre. S'inicia un curs amb molts canvis, tot i que no tots els que convindrien...