Rentrée

Avui és el dia en què, per fi, tot torna a posar-se a lloc, o si més no comença a posar-s'hi. L'inici del curs escolar s'esdevé enguany deu dies més tard dels de la meva època, quan la data clàssica d'inici de curs era el 15 de setembre.

La data d'inici de curs marca el calendari de la resta d'activitats, també de l'inici del final de la temporada turística, que perd uns dies que, si bé no són de temporada alta, eren molt valorats per allò de fer i gaudir de les vacances al setembre, encara amb bon temps, a un millor preu i quan el gruix de la població ja n'ha tornat...

Si fins ara la Diada definia la frontera entre el final de les vacances i la tornada a la normalitat sembla que d'ara endavant serà el setembre, que en la seva majoria de dies esdevindrà període lectiu. Els temps estan canviant...

Aquest curs, sens dubte, qui més qui menys en pagarà la quintada, sobretot per la ferma decisió (precipitació?, obstinació?) d'avançar-lo sí o sí. Mestres i professorat han fet, aquests dies, una autèntica contra rellotge per tenir-ho tot a punt, tot i la manca de temps, tot i la manca de recursos, tot i la manca d'algun nomenament i del monitoratge...

A vegades tinc la impressió que ens és més fàcil criticar amb enveja insana les vacances del personal docent i en canvi ens costa més valorar la seva vocació, professionalitat i compromís, bo i acceptant que, com arreu, n'hi ha (pocs) que tenen més cara que esquena...

En fi, mestres i professorat, un curs més us desitjo sort i encerts, i us dono les gràcies per avançat, per més avançat si cal, que enguany tot s'avança.

Quan era petit, i no tan petit, a aquestes alçades de setembre encara descomptava quants dies em quedaven de vacances d'estiu; avui ja descompto quants me'n queden per a les properes i són tants que ja m'he descomptat!