"La letra con sangre entra", diu la frase que associa l'aprenentatge a l'esforç; bé, a l'esforç i a quelcom més, que també s'atribueix al càstig, inclòs el corporal.
Va escenificar aquesta nefasta pedagogia l'il·lustre pintor Francisco de Goya amb el quadre titulat precisament així, "La letra con sangre entra", manifestant la seva crítica al sistema educatiu de l'època.
M'ha revingut la frase, com quan et retorna a l'esòfag la fortor dels sucs gàstrics fruit d'una mala digestió, veient a les notícies la proliferació de ventiladors a les aules, proveïts pel propi Departament d'Educació: la lletra amb suor entra?
Posats a fer-nos preguntes també podem qüestionar-nos si la lletra, símbol del coneixement, ha d'entrar (amb suor, sang o llàgrimes) o s'ha de desvetllar; és evident que l'educació, l'aprenentatge, és molt més que omplir el pap!
L'educació és plena de verbs i en aquest aforisme de Joan Fuster topem amb un altre dels controvertits:
"No ho hem après; ens ho han inculcat!"Inculcar: "Fer entrar en l’ànim d’altri amb repeticions i admonicions freqüents."
El que dèiem al principi: "la letra con sangre entra!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada