Amb l'orgull també passa allò de la fina línia en separa l'excés del defecte, el perjudicial excés d’estima de si mateix que defineix en la primera accepció el diccionari, i el necessari sentiment legítim de la pròpia dignitat que defineix la segona.
Com amb tantes altres coses, amb l'orgull a vegades també costa trobar la mesura exacta, la dosi precisa que ens permet resistir quan ens el fereixen, i la que ens evita que siguem nosaltres qui fereixi el d'altri...
Menys voltes hi donava Joan Fuster, que amb aquest aforisme ens convidava a no ser orgullós:
"No val la pena ser orgullós: cansa molt, això."
I tant que cansa!, i si no preguntem-li al president Aragonès, que amb l'orgull ferit per l'anunci (amenaça?) de la qüestió de confiança del seu soci de govern al debat de política general ha ferit precisament el del seu soci cessant-li el vicepresident...
"Perdo la por però em tremola el pols, qüestió d'orgull", que cantava Adrià Puntí a "Ull per ull"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada