Narcís Sastre i Fulcarà, gironí amb arrels sarrianenques, allibera el geògraf que duu a dins per a oferir-nos, en aquest llibre, la seva mirada tècnica, professional i alhora apassionada dels canvis urbanístics que han transformat la Girona del tombant de segle, i ens projecta els reptes de la Girona present i futura, una ciutat que es segueix debatent entre els seus jo administratiu i municipal, i real i supramunicipal. Escrit en plena pandèmia de la Covid-19 el llibre també recull, i així actualitza, com el confinament i les restriccions han afectat i afecten l'espai públic i l'espai privat i, per tant, la planificació urbana i urbanística.
Des de Sarrià de Ter la relació amb Girona es podria definir d'amor - odi, una relació amb sentiments ambivalents, aparentment contraris i contradictoris que, en realitat, es complementen i s'harmonitzen més bé del que sembla.
Des de Girona la relació amb Sarrià de Ter, observada amb ulls sarrianencs, es podria definir que va des de la utilitat a la indiferència, que no deixa de ser una versió menys apassionada i més pragmàtica de l'amor - odi.
Com seria avui Sarrià de Ter de seguir essent un barri de Girona? Com s'hauria desenvolupat a nivell urbanístic? Quina dotació d'equipaments tindria? Hauria conservat els trets d'identitat propis o s'haurien diluït, com amb més o menys mesura ha anat passant amb Palau Sacosta, Sant Daniel o Santa Eugènia...
El llibre "Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment" (Llibres del Segle, 2021), de Narcís Sastre i Fulcarà, no tracta explícitament aquestes qüestions, per bé que sí que hi sobrevola en algun passatge, sobretot en relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona (PDUSUG) del que, a banda de Girona, Salt, també en formen part Vilablareix, Fornells de la Selva i Sarrià de Ter. Aquest Pla Director Urbanístic, tot i ser vigent, sembla que reposa més còmodament al fons dels calaixos dels respectius ajuntaments, ja que quan gosa treure el cap resulta inevitable que no es produeixin tensions entre municipis, com hem vist, per exemple, amb la ubicació del nou Hospital Doctor Josep Trueta. La planificació conjunta continua essent, doncs, una assignatura pendent.
Més enllà d'aquesta relació ambivalent entre Girona i Sarrià de Ter (i la resta de municipis de l'àrea urbana), és evident que part del que fa o deixa de fer Girona afecta a Sarrià de Ter, i viceversa. Un exemple podria ser l'obertura del Pont de l'Aurora de Girona, que ha desviat part del trànsit provinent de Campdorà cap al Pont Major; un altre exemple seria l'Institut de Sarrià de Ter, que ha impactat en el ser o no ser de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona.
És precisament per aquesta interdependència, encara que desigual i descompensada, que el llibre de Narcís Sastre sobre el present i futur de Girona també és d'especial interès per a Sarrià de Ter, ja que per sobre de la ciutat administrativa es desplega la ciutat real, l'àrea urbana, de la que Sarrià de Ter en forma part i no se n'escapa, ni vol fer-ho.
Narcís Sastre desplega el seu particular plànol de la ciutat al llarg de 14 episodis, 14 rutes en les que ens guia per a diferents espais i indrets, testimonis i protagonistes de la transformació urbanística de Girona dels darrers seixanta anys.
Llegint el llibre hom té la sensació de passejar-se per la ciutat mentre en Narcís explica, amb una bona mixtura de coneixement científic, normativa urbanística, sempre feixuga, i vivències personals, com i perquè s'ha transformat la Plaça U d'octubre, el Parc Central, el sector dels Químics,... Sastre s'hi aproxima des de la mirada més científica i professional, i alhora també des de la mirada de qui coneix i ha trepitjat el terreny.
Des de la perspectiva de Sarrià de Ter no se'ns escapa una conclusió que Sastre comparteix en el primer capítol, "Reciclar ciutat: Girona en evolució", un capítol de caràcter introductori: "la Girona que avui coneixem es va definir i desenvolupar entre 1980 i 2010, els anys de major dinamisme."
Convé recordar que Sarrià de Ter va recuperar la independència municipal l'any 1983, pel que el seu propi desenvolupament urbanístic (Pla de l'Horta, el Pla de Vinyers, sector Cobega i Pla dels Socs), recosint barris i creant nous espais urbans i equipaments, es va fer amb la ja recuperada autonomia municipal.
La resposta a les preguntes abans plantejades (Com seria avui Sarrià de Ter de seguir essent un barri de Girona? Com s'hauria desenvolupat a nivell urbanístic?...) és pura ficció, tot i que no seria descabellat especular si, per exemple, s'hauria prioritzat el desenvolupament urbanístic de la peça que al seu dia es va reservar per a la Facultat de Medicina, a tocar de Girona...
Tornant al llibre, Narcís Sastre es serveix de la transformació de Girona per fer pedagogia sobre urbanisme, explicant per exemple com el motor industrial de la ciutat va perdent força (la Grober, la Gerundense, els Químics, la Pagans...) i com es reciclen els espais que s'alliberen, bé per a usos residencials, bé per a guanyar espais verds (o grisos), bé per ambdues coses.
La seva vocació docent i pedagògica li permet fer-nos àgil i fàcil la lectura als qui, com jo, no tenim coneixements específics sobre urbanisme, i sobretot ens ajuda a identificar, observar i comprendre millor els canvis de la ciutat de Girona, dels que nosaltres mateixos també hem estat testimonis, tot i que ens els hem mirat des d'una altra mirada, des de Sarrià de Ter estant.
Al llibre es copsa el pols entre la complicada convivència de l'activitat industrial i dels usos residencials, quelcom que Sarrià de Ter coneix i pateix avui molt més que Girona, que ja fa dècades que ha centrifugat l'activitat industrial. A Sarrià de Ter aquesta és, sobretot des de la darrera crisi de Torraspapel, una qüestió encara no resolta, si és que hi ha resolució possible.
Després de fer-nos passejar, entre d'altres indrets, per la Devesa, Domeny, Santa Eugènia, la Creueta o l'Eixample (recomano fer la lectura del llibre amb un plànol de la ciutat a mà), Narcís Sastre tanca el llibre amb uns "apunts sobre la ciutat que ve" i amb un darrer capítol dedicat a qui pagarà la festa!
Sobre la ciutat que ve ens introdueix el concepte de "Girona soft", parlant més de "soft city" (ciutat tova) que de "smart city" (ciutat intel·ligent), un matís gens innocent ja que posa la tecnologia al seu lloc: és el mitjà per a gestionar la ciutat de forma més eficient, no la finalitat en sí mateixa. Narcís Sastre ho té clar: la ciutat al servei de les persones, i sobretot en la condició de vianants. I això requereix un urbanisme tou ("soft") que promogui "ciutats plurals, verdes, dinàmiques i inclusives". Ciutats més pensades per a les persones que per als cotxes.
Pel que fa a qui pagarà la festa, Narcís Sastre apunta algunes propostes sobre la fiscalitat clàssica, com l'IBI, i d'altres més modernes apostant més pel “peatge de congestió”, paradigma de Londres, que pel de les “zones de baixes emissions”, ara més en voga a casa nostra. També ens fa reflexionar sobre els costos per l'ús i ocupació de l'espai públic dels vehicles, també quan els aparquem, i la necessitat que per una millor mobilitat i sostenibilitat en reduïm l'ús i limitem l'espai que ocupen, especialment quan els aparquem, i que l'aparcament gratuït tendeixi a desaparèixer a través de fórmules flexibles i variables de pagament. No se li escapa, a Narcís Sastre, que aquesta és una qüestió no exempta de polèmica i controvèrsia, que a la festa a tothom ens agrada anar-hi, i a ningú li agrada pagar-la!
Esmentar finalment que el llibre té un proemi a cura de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya entre el 2018 i el 2021, un pròleg a cura de Joaquim Nadal, alcalde de Girona del 1979 al 2002, i un epíleg de l'alcaldessa Marta Madrenas.
"Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment" ens ofereix una imatge dinàmica de la transformació urbanística de Girona, una transformació que des de Sarrià de Ter no podem deixar d'observar, ni que sigui de cua d'ull.
Article publicat al número 111 de la revista Parlem de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada