La dreta sinistra

A Itàlia el pèndol s'ha escorat massa, pel meu gust, és evident que no pel seu, cap a la dreta, cap a l'extrema dreta!

Preocupa l'auge general dels partits populistes d'extrema dreta, que paradoxalment troben en la democràcia les escletxes per a créixer socialment i electoral i que, quan toquen poder, posen en risc drets i polítiques socials que semblaven consolidades i que es poden evaporar: dret a l'avortament, drets de les minories, prestacions socials, diversitat cultural, polítiques d'igualtat, fiscalitat més justa...

Donald Trump ja va deixar preocupants mostres del que passa quan l'extrema dreta governa, amb un lamentable epíleg per la seva (no reconeguda) derrota i a Europa també en tenim mostres, fins i tot a Espanya amb la teòrica dreta moderada del Partit Popular.

L'extrema dreta també es va escampant deixant un desagradable rastre de naftalina amb tanta evocació històrica de règims feixistes pretèrits; sense anar més lluny aviat farà cent anys de la "Marxa sobre Roma" que va alçar Benito Mussolini al poder.

Entre l'auge de l'extrema dreta i les ànsies expansionistes de la Rússia de Putin sí que sembla que, salvant les distàncies, tornem cent anys enrere; i el més trist és que fins i tot la Unió Europea, que semblava que havia de servir d'antídot, sembla no tenir ja no la solució, ni tan sols resposta.

Aquesta dreta, sempre afavorida quan creix l'abstenció, és realment sinistra, en part per incompareixença de l'esquerra (sempre més castigada a nivell electoral i de fa massa temps que immersa en una crisi existencial), també perquè ha trobat en alguns mitjans de comunicació, i en les xarxes socials, terreny abonat per créixer i reproduir-se.

Però el que és realment sinistre és que, mal em pesi (i em pesa molt) aquesta victòria de l'extrema dreta italiana (sumada al bon resultat de la francesa) fan que en el meu imaginari no es descarti que a Espanya aquest fenomen encara prengui més volada i el Partit Popular i Vox, o aquest Partit Popular cada vegada menys moderat, es facin amb les regnes del poder.

Ei, i no siguem tan innocents per creure'ns que això de la sinistra extrema dreta només és cosa d'espanyols nostàlgics amb "gallines" que no fan bon caldo, que també hi ha extrema dreta catalana i, fins i tot, independentista!